Abel Azcona

Nascut a Madrid l’any 1988, Abel Azcona és un artista conceptual navarrès, especialitzat en l’àmbit de l’actuació artística o performance, la instal·lació, l’escultura, el videoart, l’escriptura i la pintura.

La seva infància es va veure marcada per l’abandonament de la seva mare poc després de néixer, la qual exercia la prostitució i era heroïnòmana. Els primers anys de vida d’Azcona es van caracteritzar per créixer en una família desestructurada propera a la seva mare. Durant la infància, va viure situacions de maltractament, abús sexual i, de nou, abandó. Quan va fer 7 anys, una família navarresa catòlica el va adoptar i finalment va acabar al carrer. En aquesta situació precària, l’artista comença a crear i, així, a través de l’art, troba un punt de sortida o d’emergida com a eina de denúncia.

Va formar-se al centre públic Escuela de Arte y Superior de Diseño de Pamplona i l’any 2012 va donar a conèixer la seva obra a escala internacional. Les seves peces, sempre crítiques amb les religions i l’extrema dreta, han estat perseguides a través d’amenaces i denúncies, fet que l’ha portat més d’una vegada davant els tribunals. Tot i això, sempre s’ha mostrat desobedient malgrat el risc de presó: «Prefereixo artistes a les presons que artistes callats al seu estudi.»

L’artista ha arribat a estar exiliat a Lisboa (Portugal), a causa de l’assetjament de diferents entitats i organitzacions polítiques, però el maig de 2019 –malgrat l’ordre de crida i cerca– va tornar a territori espanyol i va realitzar diverses exposicions i conferències sobre la importància i el deure de reincidència de l’artista des d’un posicionament desobedient. La seva obra acull temàtiques crítiques de pederàstia en el si l’Església o el racisme promogut per sectors d’extrema dreta, en exposicions en ciutats com Múrcia, Madrid i Palma.

Una de les obres més conegudes d’Azcona va ser la presentada a la Galeria Santa Fe de Bogotà, Empatía y Prostitución, on l’artista convidava el públic a compartir el seu jaç en directe. Més de cent persones van compartir els tres minuts d’invitació des d’un enfocament sexual. L’obra era una denúncia en primera persona de la situació d’abús i prostitució de la seva pròpia mare i posteriorment del mateix artista. Aquesta obra va ser presentada més tard a la Factoria d’Art i Desenvolupament de Madrid i després va ser l’obra inaugural de la Houston International Performance Art Biennale. Més endavant, el navarrès presentava Horas, una nova obra connectada amb la sexualitat. Aquest cop, els visitants tenien intimitat i el pagament per l’intercanvi artístic corresponia a una relació de prostitució habitual. L’obra va ser exposada a la Rossmut Gallery de Roma, acció durant la qual ell mateix es prostituïa.

Per una altra banda, Azcona va inaugurar l’esdeveniment internacional Queer New York Arts Festival amb una nova peça sexual. Aquesta vegada, sense intercanvi monetari, el públic tenia l’obligació, per poder-hi accedir, de compartir diversos minuts amb l’artista. Desenes de persones van compartir els tres llits consecutius on els visitants manipulaven el cos d’Azcona.

L’any 2016, va presentar a València la que es considera la seva obra sexual més extrema, La guerra: el seu cos inert al centre de la galeria, pel consum previ d’estupefaents, a mercè del públic i de la seva pròpia sexualitat. L’any 2017, la galeria d’art La Juan Gallery, especialitzada en actuacions artístiques, va recopilar tots els projectes de temàtica sexual d’Azcona en una exposició de caràcter retrospectiu titulada La extinción del deseo.

Actualment i fins al 28 de gener de 2024, exposa Les meues famílies (1988-1923) a La Panera. Comissariada per Víctor Ramírez Tur, desplega aquest atles familiar en què l’àmbit privat muta en públic i polític. Informes d’abusos, cartes, performances al voltant de la família, de les absents i de les triades. I fotografies de l’Abel nen: recollides de les escombraries quan la seva mare adoptiva va decidir arrencar-les de l’àlbum familiar i desfer-se’n.

Les fotografies marquen l’inici d’una biografia, il·lustren un arbre genealògic que, com explica Ramírez Tur, creix sobre arrels malaltes. Manca de branques que el sostinguin encara que en brollen de bastimentades que prevenen el col·lapse. Azcona revisa la seva vida en una constant voluntat per saber. Desfà el camí per situar-se de nou, perquè «fins i tot el dolor necessita trobar el seu lloc per conviure-hi».