Continguts

Les exposicions es van posar en marxa el 28 d’octubre de 2023 al centre expositiu lleidatà, que enceta l’any amb un seguit d’activitats que mariden l’espai expositor i els debats culturals.

Al bell mig del barri antic de Lleida, a la plaça dels Gramàtics número 10, concretament al subsol del Mercat del Pla, s’obre a la ciutat una associació cultural d’artistes anomenada Promethea. Però, d’on ve aquest nom i què s’hi projecta?

Marina Abramović, en el pròleg de Volver al padre, escriu que l’objectiu d’un artista de performance és «posar en escena la por primordial al dolor, a la mort i a tot el que compartim en les nostres vides, per posteriorment mostrar-lo i evidenciar-lo enfront d’una audiència».

El Festival de Creació Contemporània Embarrat de Tàrrega impulsa un any més la convocatòria Nau 18 i el Premi IEI-Embarrat 2024 per a les joves promeses de les arts plàstiques, audiovisuals o performatives.

La sala expositiva La Gòtika de l’Institut d’Estudis Ilerdencs acull des del 22 de desembre i fins al 26 de febrer l’exposició col·lectiva de LARVA. 04.

La italiana Silvina Martignoni guanya la primera edició del Premi Horitzons de Gravat 2023 amb l’obra ‘Fantasia, Luogo e Memoria’.

La seva obra, que acostuma a ser seriada i versàtil, flueix de les planxes metàl·liques a la fusta i de l’aiguafort a la punta seca. També varia en dimensions, ja que, en paraules de Vidal, “cada estil requereix una tècnica i, cada tècnica, d’unes dimensions específiques”.

He llegit que Otobong Nkanga (Kano, 1974), l’artista nigeriana que exposa aquests mesos a l’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM), explora «la relació dels éssers humans amb els paisatges».

Arriben un altre any les Beques Llavor 2024, impulsades des del Consell Comarcal del Solsonès i l’associació La Mare Cultural per tal de premiar dos projectes culturals de la comarca solsonina amb una dotació de 1.500 euros cadascun.

L’art no es pot abstreure del món que l’ha engendrat. L’art no pot fer altra cosa que assumir corresponsabilitat com a canal d’interpretació de la vida davant d’una crisi de civilització derivada de dos segles d’una destructiva cosmovisió productivista.

La Panera enguany estrena una programació que aposta un grau més en l’aspecte de qualitat artística amb un panorama d’artistes ric i divers que explora conceptes com els nous feminismes, la transexualitat i la sostenibilitat.

Fins al 17 de desembre, la Fundació Sorigué de Lleida acull la primera gran mostra individual de l’artista, ‘La vida en emergència’. Al llarg de l’exposició, Zamora fa una relectura dels seus darrers treballs, la majoria emmarcats en el corrent contemporani del bioart.