Continguts

Procedent del món del rock, va exercir com a músic, bateria i lletrista en diversos grups de la moguda barcelonina des de mitjans dels anys 70 i fins a finals dels 80.

‘Re-imaginant Bach’, del músic solsoní Gerard Flotats, i ‘Goig’, del productor musical Ramon Franch, de Llobera, s’emporten els dos premis de les Beques Llavor 2024, valorats en 1.500 euros.

Amb la música tradicional com a protagonista, la setena edició del Festival Càntut ofereix una proposta musical i educativa per a totes les edats, amb concerts, sopars i àpats populars, exposicions itinerants, tallers i molt més.

Des d’una mirada polièdrica i nòmada, l’artista contempla i estudia la vida, que desprèn i sosté a la vegada. Les seves obres funcionen com a breus apunts sobre l’etern, on res no és perenne encara que en aparença ho sembli.

Enguany, FiraTàrrega ha agafat com a lema crucial d’aquest esdeveniment l’acció de passejar. Però, si ampliem la paraula, podrem veure-hi la universalitat que aquesta preserva.

En paraules de l’autor, ‘Manifest Antiromàntic’ és una electroòpera que reflecteix de manera irònica i reflexiva l’estat neoliberal dictatorial que s’amaga darrere el consum digital.

FiraTàrrega i l’Institut Ramon Llull desperten els engranatges de la 4a edició de la convocatòria ‘Hivernem’.

És compositora, cantant i instrumentista. Va néixer a Lleida, però la seva música no coneix límits, atès que la cultura i la llengua no són barreres per a la seva carrera.

El Festival de Cultures del Pirineu torna a la normalitat després de dos anys marcats per les restriccions pandèmiques, amb una 31a edició a vessar d’espectacles.

Les mares són arrel, refugi, cures… i des de fa dos anys, a Solsona, n’hi ha una que també gesta, cria, conhorta i fa créixer l’oferta cultural incardinada en el territori. Perquè si a tota mare li dol veure els fills marxar de casa, aquesta malda per retenir-los sense eixalar-los, sinó promocionant-los.

Tarta Relena, el duet musical format per la Marta i l’Helena, neix l’any 2019 per explorar les sonoritats de l’element més pur i natural de la música, la veu. A través del folklore, manifesten la força del minimalisme i la complexitat en la senzillesa.

Sovint, quan es parla d’art contemporani a Tarragona es vol fugir tant del passat romà pel qual hom situa la ciutat al mapa, així com de la cultura popular que situa les festivitats de la ciutat al calendari de les festes majors més importants del país. No obstant això, l’herència d’aquest passat i d’aquesta cultura resulta inevitable.