La Fundació Privada Hortizons 2050 impulsa a la ciutat de Lleida la 1a edició de Sant Miquel de les Lletres, una programació que posa la literatura al centre de l’activitat cultural del 18 al 24 de setembre.
És un privilegi entrevistar-lo pocs dies abans de fer 100 anys. Josep Vallverdú i Aixalà és autor de més de tres-centes obres i escriptor de diversos gèneres literaris.
El mite que enronda la figura de Lou Andreas-Salomé és gairebé inevitable. És irresistible imaginar-se una dona ficar-se a la butxaca la intel·lectualitat europea.
Les Sinsombrero agrupen les dones de la Generació del 27 que van ser invisibilitzades, tot i la seva contribució decisiva a la cultura, el pensament i el feminisme.
El recordat cantautor valencià Ovidi Montllor deia que “Hi ha gent a qui no li agrada que es parle, s’escriga o es pense en català. És la mateixa gent a qui no li agrada que es parle, s’escriga o es pense”.
“La gota forada la pedra no per la seva força sinó per la seva constància”, deia l’Ovidi. Així ho haurem de fer nosaltres per abolir aquest feixisme que guanya espais sense miraments i tot ho destrossa.
Per les contrades ponentines hi ha vuit estrelles al cel que revelen la literatura i l’activitat artística de les avantguardes del segle XX a Lleida. L’exposició Guillem Viladot i els creadors de Ponent -instal·lada al Museu de Lleida fins a l’11 de juny- és una gran oportunitat per (re)descobrir-les.
D’ençà que em van informar que existia la possibilitat de conversar amb un xat d’intel·ligència artificial, he joguinejat amb la idea de cercar-li’n els límits…
Roland Barthes, enamorat de l’obra proustiana, reflexionà sobre el poder talismàtic de l’obra de Proust i l’emprà per analogitzar-hi la seva pròpia recerca.
Aquesta figura del segle XX destaca per la seva projecció com a novel·lista, periodista, confeccionador d’objectes i referent indiscutible de la poesia concreta i visual.
La gravetat i la gràcia són porta d’entrada a l’univers constel·lat d’epifanies i batecs intuïtius d’una de les filosofies més particulars del segle XX.
Al tercer número de la revista us animàvem, us instigàvem, a desbarrar els límits ontològics de l’art. Però, què hi hauria sobrepassats aquests límits?
