Chete SG: art, música, comunitat i intel·ligència artificial

Chete SG (Madrid, 1971) és artista visual, dissenyador i creador multidisciplinari. La seva trajectòria transita entre l’animació, el disseny gràfic, la música electrònica i, més recentment, l’art digital vinculat a la intel·ligència artificial. Des dels inicis en animació tradicional fins a la consolidació com a design manager de Cultura Inquieta, Chete ha construït un univers propi en què el surrealisme digital, la hibridació d’identitats i la fusió entre so i imatge són constants. Amb el projecte Sencillo Estudio, explora la combinació de disseny, creació audiovisual i IA per generar experiències immersives que connecten emoció, tecnologia i comunitat.

D’on beu el teu imaginari visual i com el definiries?

El meu imaginari neix d’una barreja de records, obsessions i accidents creatius. Vaig créixer envoltat de música, còmics, cinema i tota mena d’imatges, i crec que tot això s’ha anat sedimentant fins a formar un llenguatge propi. M’interessa especialment el punt en què allò real comença a deformar-se i deixa de ser reconeixible, quan el quotidià esdevé estrany. El podria definir com un univers oníric i surrealista, però amb un peu en allò tangible.

M’interessa especialment el punt en què allò real deixa de ser reconeixible i el que és quotidià esdevé estrany

La teva obra explora identitats híbrides, entre l’humà, l’animal i el tecnològic. Què t’interessa d’aquestes transformacions?

Em fascina com estem perdent les fronteres clares del que significa ser “humà” (en tots els sentits). La tecnologia, la biologia, la IA… tot es barreja, i això inevitablement es reflecteix en les nostres identitats. En el meu treball, aquestes transformacions són metàfores visuals: parlen de la fragilitat del que creiem estable, de com canviem constantment sense adonar-nos-en. Són cossos que s’adapten, que muten, que busquen noves formes d’existir.

Moltes de les teves peces mostren figures amb màscares, pròtesis o elements marins i insectes. Què simbolitzen aquestes presències en el teu llenguatge visual?

Les màscares, les pròtesis, els elements animals o marins… són vehicles narratius. La màscara, per exemple, parla de la identitat, del que mostrem i del que ocultem. El costat fosc. Els insectes i elements orgànics em connecten amb allò primitiu, amb el que ens precedeix i ens transcendeix. I les pròtesis reflecteixen el contrari, l’extensió de l’humà cap al tecnològic. Són símbols que em permeten explorar les tensions entre allò natural i allò artificial, entre el que som i el que podríem arribar a ser.

Les màscares, les pròtesis, els elements animals o marins… són vehicles narratius. La màscara, per exemple, parla de la identitat, del que mostrem i del que ocultem. El costat fosc

Com influeix la teva formació com a dissenyador gràfic i el teu vincle amb la música en la teva pràctica artística?

La meva trajectòria està molt travessada per diverses disciplines. Vaig començar en l’animació 2D (tradicional, a mà) i vaig passar uns anys treballant en sèries; fins i tot vaig participar en la pel·lícula Puerta del Sol, Puerta del tiempo, basada en il·lustracions d’Antonio Mingote, nominada als Goya el 2003. Després vaig fer un gir cap al disseny gràfic, amb què vaig cofundar projectes com Espacio 5.0, Flat Estudio i Fomento 20. Tot aquest bagatge visual es reflecteix en el meu treball actual en la composició, el ritme, la manera de narrar, la música.

De fet, la música sempre ha estat part de la meva vida. Vaig ser cofundador de Minuendo Recording, un segell de música electrònica de culte. Sota el pseudònim d’Ordell, en l’àmbit de la producció, he publicat algun vinil. Per a mi, el so i la imatge són llenguatges paral·lels, es retroalimenten i generen una atmosfera comuna en la meva obra.

Què t’aporta l’art digital que no t’ofereixen altres disciplines?

Llibertat absoluta. L’art digital em permet crear sense les limitacions físiques de la matèria. Puc combinar animació, fotografia, il·lustració, vídeo, IA… i donar forma a imatges que abans només existien dins el meu cap. A banda de ser més àgil a l’hora de crear, és un territori en canvi constant, cosa que el fa molt estimulant. Cada nova eina obre portes inesperades.

Què ha significat per a tu la incorporació de la intel·ligència artificial en el teu procés creatiu? Com ha transformat la teva obra?

Ha estat un abans i un després. Per a mi, la IA és com un motor de col·lisió creativa: em permet barrejar idees, estils i narratives de formes que abans eren impossibles o molt lentes (i cares). Però no es tracta només de generar imatges, sinó de dialogar amb la màquina: a vegades la IA em retorna coses que no esperava i això enriqueix el meu procés. Ha transformat la meva obra en el sentit que ara puc explorar conceptes més complexos i construir universos més amplis. Em sembla apassionant. I molt addictiva.

L’art digital em permet donar forma a imatges que abans només existien dins el meu cap. A més de ser més àgil a l’hora de crear, és un territori en canvi constant, cosa que el fa molt estimulant

Per a mi, la IA és un motor de col·lisió creativa: em permet barrejar idees i estils de formes abans impossibles

Quin paper creus que hauria de tenir la IA en les arts visuals? I en la societat en general?

Crec que la IA hauria de ser un aliat creatiu, no un substitut. En les arts visuals pot democratitzar l’accés a certes tècniques, ampliar llenguatges i obrir possibilitats. Però també hem de ser conscients dels seus riscos: qui controla les dades, com es construeixen els models, quins biaixos arrosseguen. A la societat, crec que la clau és integrar-la de manera crítica: fer-la servir per potenciar la creativitat i el coneixement, sense perdre la capacitat de qüestionar-ne els límits. A nivells governamentals em fa més respecte.

La clau resideix a integrar la IA de manera crítica: potenciar la creativitat i el coneixement sense perdre la capacitat de qüestionar-ne els límits

A Niño burbuja, veiem una imatge generada amb IA que mostra un nen amb un casc aquàtic, com si visqués dins d’una peixera. En què pensaves quan vas crear aquesta peça?

La vaig imaginar com un ésser híbrid, entre l’humà i l’artificial, que conviu amb la presència d’una medusa que flota sobre el seu cap. El rostre, fred i inert, contrasta amb la fragilitat orgànica de l’animal marí. Aquesta obra vol transmetre la sensació d’un entorn encapsulat i controlat, però alhora planteja un dubte profund: en aquest viatge cap a un futur gairebé immediat, fins a quin punt la humanitat pot arribar a convertir-se en qualsevol concepció imaginada?

Tens algun projecte futur o exposició que t’il·lusioni especialment i ens puguis avançar?

Sí, estic treballant en diversos projectes que combinen art digital, intel·ligència artificial i música. Alguns estan vinculats a Sencillo Estudio i altres a col·laboracions amb artistes. També estic preparant una possible exposició, però encara li estem donant forma. Per a la comunitat de Cultura Inquieta, estem preparant diverses propostes amb què busquem generar experiències immersives que uneixin música, art i tecnologia. A més, acabem d’arrencar amb IMPULSO, un cicle de concerts de jazz a la tardor a Madrid. En definitiva, podem dir que hi ha cosetes interessants en camí.

Per acabar, el teu nom artístic, Chete SG, té algun significat o història darrere?

La veritat és que té poca litúrgia: Chete és un sobrenom que em va posar la meva germana quan devia tenir uns 4 anys; m’ha acompanyat des de sempre, i les sigles SG venen del meu cognom. Amb el temps, s’ha convertit en la meva identitat artística i visual. El meu altre àlies, Ordell, és el que utilitzo per a la meva faceta com a productor i DJ. Tots dos noms conviuen i es complementen, com dues cares de la mateixa recerca creativa.