Comença la 5a edició del cicle ‘Si no vols pols no vinguis a l’era’

El municipi de Mieres, a Girona, es converteix en l’epicentre d’un cicle d’art contemporani que promet transgredir les fronteres convencionals de l’art i la cultura. El cicle Si no vols pols no vinguis a l’era és un esdeveniment gestionat per Ariadna Rodríguez i Iñaki Alvarez, més coneguts com a nyamnyam. Enguany, la cinquena edició del cicle comença el cap de setmana dels dies 4 i 5 de maig.

Aquesta edició, que es desenvoluparà del maig a l’agost del 2024, presenta una programació pública i transgeneracional que reuneix talents nacionals i internacionals, en què cadascun oferirà una perspectiva única i enriquidora a l’espectre de l’art contemporani. Les propostes artístiques estan vinculades al context i s’adapten al lloc a través del format, amb l’Espai nyamnyam com a epicentre físic i artístic.

La totalitat de la programació s’estructura en quatre jornades, cadascuna amb quatre espectacles, que permeten gaudir de propostes transdisciplinàries, com per exemple mostres escèniques, vermut amb artistes, exposicions, concerts a l’ombra de la noguera, projecció de pel·lícules, dinar a l’aire lliure i un munt de propostes diferents que completen cada una de les jornades.

Jornada 1
4 i 5 de maig, de 12 h a 18 h
La jornada inaugural, celebrada els dies 4 i 5 de maig del 2024, marca el to d’aquest cicle d’art contemporani. Les entrades són gratuïtes i es poden obtenir a través de l’enllaç. La primera jornada del cicle es desenvolupa en col·laboració amb PLANT (Performing Life Akademia Network).

Totes les obres i les activitats fusionen la creació artística amb la quotidianitat. Des de tallers de fer paper dirigits per Aitor Climent Barba, fins a presentacions de projectes com Place X de Catarina Vieira o un taller de traducció amb AURA, la jornada ofereix una immersió total en l’art com una experiència viva i participativa.

Una de les presentacions més destacades és OMEN, una videocreació col·laborativa entre Rosanayaris, nyamnyam, Estel Boada i Daniel Moreno Roldán. Aquesta obra cinematogràfica ens porta a un viatge a través del temps, seguint els passos de la família Duncan en el seu viatge des de Bríndisi fins a Atenes el 1903, amb què teixeix una narrativa que entrellaça la història amb la mitologia i l’experiència contemporània.

Jornada 2
9 de juny, de 12 h a 18 h
El 9 de juny, el cicle continua l’exploració de la intersecció entre art i vida amb una jornada dedicada a l’experimentació escènica i visual. En la 2a jornada, destaca Lab – L Montpeller, una col·laboració entre Julia B. Laperrière, Anat Bosak, Mariana Viana i Marion Storm, que porta el públic a un viatge sensorial a través del moviment i la coreografia.

També es presenta Cine cec de Marta Azparren, una exploració fascinant de la relació entre la imatge i la seva absència, que desafia les estructures del cinema convencional i que porta l’espectador a una reflexió profunda sobre la naturalesa de la percepció visual. Es tracta, a més, de mostrar una dosi de ceguesa en cadascuna de les fases: la poiesis (creació), l’aiesthesis (recepció) i la katharsis (reacció).

Jornada 3
13 de juliol, de 12 h a 18 h
La tercera jornada del cicle d’art contemporani és un viatge immersiu cap a les profunditats de la identitat, la memòria i la transformació. Entre les propostes destaca Ànima d’Oscar Dasí, una obra que ens submergeix en una reflexió profunda sobre l’abdicació de la identitat i el renaixement del jo. Deu anys després de la seva concepció inicial, l’obra continua sent un misteri en evolució constant.

La Maquinal de forma, de Sofía Montenegro, ens convida a mirar d’una altra manera, a explorar les múltiples capes de realitat que hi ha en un espai determinat. Mitjançant un moviment instintiu i una narrativa visual envoltant, l’obra desafia les nostres percepcions i ens insta a reflexionar sobre les distàncies físiques i emocionals que ens separen del nostre entorn.

Jornada 4
23 d’agost, de 12 h a 18 h
La jornada final, el 23 d’agost, és una reflexió sobre l’espai i el temps a través de quatre obres artístiques. Entre elles destaca L’operació de Norberto Llopis, que planteja una exploració de la transformació i la percepció a través de l’acció artística. Aquesta obra desafia l’existència d’una única manera de relacionar-se amb el món i convida l’espectador a reflexionar sobre la naturalesa del canvi.

D’altra banda, trobem Que no balli cap pedra! d’Irene Visa, una peça que ens submergeix en un món d’imaginació, memòria i experiència a través del seu projecte centrat en l’exploració de la temporalitat i el significat de les pedres. A través d’una investigació conceptual i material, l’artista convida el públic a reflexionar sobre els mecanismes i discursos de legitimació de l’art.

Per conèixer més detalls sobre les edicions passades, el projecte o l’edició d’enguany, accediu a l’enllaç.