EIMA, activisme coreogràfic pel desenvolupament comunitari a Mallorca

Palma, 1984

Sens dubte, a la nostra existència va implícit el moviment. Actes que tenen qualitats ben diverses i poden suposar decisions personals com la voluntat d’alliberament o de contenció personal. Accions de tota casta, voluntàries o involuntàries, que marquen el nostre dia a dia. Però en qualsevol cas mai actuem de manera aliena al nostre context. L’elecció personal entre ser espectadors més passius o més partícips, de la cadència de fets que presenta la nostra realitat quotidiana i que depèn, en gran part, del paper que volem jugar en el nostre pas per la vida.

LA REIFICACIÓ DEL MOVIMENT
El nom de Mariantònia Oliver ja fa dècades que va associat a una convicció ferma per l’activisme i l’exercici del moviment conscient. Com a coreògrafa i pedagoga, ha anat dibuixant una trajectòria vital plena de creacions. Oliver entén la dansa contemporània de manera holística, exercint la creativitat per observar la realitat des de diferents angles. Una motivació que l’empeny a engegar treballs artístics amb un destacat component comunitari que parteix dels reptes que presenta l’actualitat. I és que considera que sols xopantse artísticament pels moviments del seu entorn troba sentit a la seva obra. Així, reivindica que elabora ficcions, però sempre a partir de fets reals. Treballs de camp que sovint també li serveixen com a motor per fer projectes col·lectius amb gran capacitat d’incisió social. Una vocació artística que amb el pas dels anys se li ha anat pronunciant de manera completament orgànica, amb els vaivens de la seva vida.

Un trànsit per esdeveniments cercats i d’altres inesperats han culminat el camí de Mariantònia Oliver en el que ara l’ocupa. A més de la consolidada companyia de dansa contemporània que porta el seu nom, gestiona i dirigeix un centre de creació i un festival anual. Projectes ubicats a Mallorca, al poble rural de Maria de la Salut, un lloc allunyat dels circuits artístics convencionals. Ambdues iniciatives comparteixen el nom d’EiMa o, el que és el mateix, esma, la capacitat innata que tenim les persones de fer les coses amb seny, cura i encert. Es tracta d’espais on actualment conflueixen artistes locals, nacionals i internacionals cercant un refugi on poder crear i exposar treballs amb llibertat, allunyant-se de les interferències que suposen els indrets sobreestimulats.

Es tracta d’espais on actualment conflueixen artistes locals, nacionals i internacionals cercant un refugi on poder crear i exposar treballs amb llibertat, allunyant-se de les interferències que suposen els indrets sobreestimulats

Marilén Ribot // Foto: EIMA

RESIDÈNCIA DE MARILÉN RIBOT

El concepte principal que articula tot aquest projecte i la seva creació són les ferides, tant emocionals com físiques, que les persones han d’afrontar al llarg de vida i la manera que tenim de relacionar-nos-hi.

EiMa, UNA LLAR D’ARTISTES
Al centre, els artistes residents hi troben tot allò del qual, segons Mariantònia, estan mancats massa sovint, com l’acompanyament i les cures. Un antic convent, anomenat Ca Ses Monges, és el que ara serveix de llar per a artistes multidisciplinaris de les arts vives. Aquí els creadors compten amb les infraestructures logístiques necessàries i amb tallers de formació tècnica i creativa.

Un context rural que serveix de motor còmplice per als treballs dels artistes residents. Al llarg d’aquest any s’han programat una vintena de residències com les de la companyia de dansa contemporània IlDance o la de la circense Marilén Ribot. L’equip d’EiMa cerca contínuament com alimentar les sinergies entre la comunitat i els creadors visitants, fomentant cocreacions i convidant els habitants de Maria de la Salut a veure els resultats de les residències.

RESIDÈNCIA DE LA COMPANYIA I ORGANITZACIÓ DE DANSA ILDANCE

Schism és un treball multidisciplinari centrat en la dansa que explora la acceptació de la noció de fronteres i com afecta la percepció del món assumint el repte de descriure el món que ens envolta per mitjans alternatius i explorar les fronteres borroses entre la ciutadania i la presó, entre el desig i l’obsessió, entre la raó i la bogeria i entre nosaltres i ells. Schism és un acte performatiu que té lloc en una sala única amb forma d’ull en la qual els límits es desdibuixen.

Quan arriba l’estiu, tots els projectes que s’han dut a terme des del Centre d’EiMa s’entrelliguen per brindar vivacitat als camps segats de Maria de la Salut. Els projectes pedagògics de dansa per a totes les edats, les residències del Centre de Creació i tota la resta de feines d’ideació i producció dels equips d’EiMa se sumen per servir d’abonament a un entorn aparentment esmortit. És quan els camps de sègol recollit i les bales de palla serveixen com a escenari perfecte per exhibir diversitat de capacitats artístiques locals i d’arreu del món. Artistes multidisciplinaris de les arts vives i espectadors intergeneracionals revifen amb moviment conscient, una ruralitat de semblança abatuda.

L’antic convent Ca Ses Monges és el que ara serveix de llar per a artistes multidisciplinaris de les arts vives

EiMa, UNA FESTIVITAT ANUAL MULTIDISCIPLINAR
El festival anual EiMa, que es realitza durant la darrera setmana de juliol i la primera d’agost, presentarà ara la sisena edició. La proposta, a més de comptar amb una oferta variada d’espectacles de gran qualitat, executa un treball artístic col·lectiu cada any. Projectes on se cerca una implicació clara i directa de la comunitat.

Per a l’edició d’aquest any, la direcció artística pretén elaborar un treball coreogràfic que prengui per banda sonora un recull de testimonis. Una peça audible on es trobin representades totes les persones del poble. Ho volen fer amb un compendi testimonial que destil·li tradició i contemporaneïtat. Un mestissatge d’aportacions on tinguin cabuda tant els contes ancestrals de l’illa i les rondalles mallorquines com tota la diversitat d’expressions culturals que vulguin aportar els nous arribats al poble. Habitants més recents que provenen de múltiples indrets del món.

Un viatge sonor que tindrà com a epicentre la comunitat de Maria de la Salut. Aquest poble mallorquí, d’on són els avantpassats de Mariantònia i en el qual des de l’any 2016 ella hi treballa els projectes d’EiMa. Un cercle que en certa manera Mariantònia Oliver tanca, això sí, després d’haver realitzat un camí artístic ple de passes per les quals ha anat dansant.

L’EiMa HISTÒRICA I CONTEMPORÀNIA
Va ser a la dècada dels vuitanta, vivint a Barcelona, quan la mallorquina va poder ser testimoni directe i ben aviat protagonista del naixement de la dansa contemporània a Espanya. Al 85, Mariantònia va fundar juntament amb la coreògrafa Maria Muñoz el seu primer projecte artístic, La Dux. Seguint les passes de companyies com Heura, que havia nascut a l’Institut del Teatre de Barcelona al 79, amb clares influències d’artistes com Pina Bausch. La Dux va sortir de gira per diversos indrets, obrint les portes a nous circuits, amb caràcter pronunciadament alternatiu, i va participar del bullici creatiu de la dansa contemporània del moment.

Mariantònia Oliver, coreògrafa, ballarina, pedagoga i gestora de projectes culturals. // Foto: DAVID RUANO

Anna Maleras, professora de dansa a l’Institut del Teatre en aquell moment, ja apostava fort pels nous llenguatges i segurament inspirà, en part, aquesta nova generació de creadors. Precisament en aquella època Maleras també organitzà estades de dansa a Mallorca. En un dels tallers que impartí, Mariantònia Oliver va conèixer a Montse Colomer. Una trobada entre dues joves artistes que prometia un potencial artístic com a cocreadores. Colomer, amb els anys, es convertí en la companya perfecta per emprendre els primers projectes col·lectius del Festival EiMa.

El 2016, quan la Companyia Mariantònia Oliver duia 27 anys en marxa i 15 espectacles creats, el centre de creació La Caldera de Barcelona programà el seu espectacle Las Muchas. Un projecte que parteix de l’estudi de l’expressió dels cossos de les dones dels anys cinquanta, una època on la repressió era ben latent i on, segons opina Oliver, la dona perdia poder individual i acabava sent només part d’un col·lectiu.

Las Muchísimas // Foto: ELENA ROTGER

Montse Colomer, que mai havia perdut el contacte amb Mariantònia, assistí a la funció i va ser allà on Oliver li proposà treballar juntes en un projecte comunitari. Colomer tenia experiència en aquest tipus d’obres, ja que havia fet feina en la creació d’espectacles d’aquestes característiques, com en la proposta dels Comediants Dimonis. A Colomer li havia agradat molt la funció de Las Muchas, i aquest havia de ser el punt de partida de la nova proposta d’Oliver.

Las Muchas// Foto: EIMA

La cocreació comunitària que treballaren Mariantònia Oliver juntament amb Montse Colomer, que va agafar com a punt de partida de Las Muchas, va ser l’experiència que havia viscut Oliver amb un grup de dones de Maria de la Salut, entre 70 i 80 anys, per aquest l’espectacle. Tot i que no havien practicat mai la dansa professional, participaven en la funció. Mariantònia Oliver va aconseguir seduir-les perquè mostressin els seus cossos, lluint la forma física particular de cadascun. Aquest fet va ser el detonant de la línia de treball del projecte d’Oliver juntament amb Colomer com a ajudant de direcció. Una iniciativa que anà creixent fins a comptar amb la participació de divuit dones amb orígens diversos, tant nacionals com internacionals. Un projecte que evolucionà a través de residències en diversos centres de creació i interpretant-se en el Festival EiMa, en dues ocasions. Finalment, Las Muchas es convertí en Las Muchísimas.

D’aquesta manera, les coreografies de Mariantònia Oliver passaren a formar part d’una comunitat de dones que s’anà estenent. De la mateixa manera que els projectes comunitaris que engega des d’EiMa any rere any estan esdevenint un patrimoni cada vegada més arrelat a la comunitat de Maria de la Salut.

La sisena edició del festival EiMa se celebrarà a Mallorca durant la darrera setmana de juliol i la primera d’agost

Subscriu-te a la revista!

Accedeix a tot el contingut exclussiu i reb el nostre butlletí puntualment amb totes les novetats abans que ningú.
Per tal d'obtenir més informació sobre les diferents modalitats de subscripció que t'oferim, fes clic al següent botó:
M'interessa patrocinar aquesta secció