Continguts

Secció
CB Secció
Categoria
CB Categoria
Revista
CB Número de revista
La figura històrica de l’emperador romà Heliogàbal fou per a Antonin Artaud en els anys que precediren la Segona Guerra Mundial un pretext idoni per pensar la renovació espiritual que demanava Europa. 1.800 enllà de la mort de l’emperador, cerquem els punts de llum que ens ofereix la reivindicativa i fascinant interpretació que Artaud feu d’Heliogàbal.
Gósol, al vell mig del Parc Natural del Cadí-Moixeró, ha estat el municipi triat per acollir la tercera edició del festival Errant. Itineraris d’art i pensament. Una proposta senzilla de forma –però d’arrel molt profunda– que posa la creació artística al centre i la connecta amb les persones i els territoris perifèrics.
Nascut a Bòsnia i Hercegovina l’any 1983, Božo Vrećo és un artista multidisciplinari conegut sobretot per la seva faceta com a cantant de Sevdah. Caracteritzat per melodies intenses i emocionals, aquest gènere musical tradicional bosnià és un clam a la llibertat de les dones, però també a la llibertat mateixa.
DN, Dones Numerades. No sabem cada nom ni en tenim una xifra exacta però entre 25.000 i 50.000 dones de diferents bàndols, orígens i religions van ser violades per l’enemic durant el conflicte dels Balcans (1991- 2001). Aquesta dada tan inexacta oculta una guerra per individu.
Ens situem al bell mig de Moià en un espai rústic antany víctima de les flames de la Primera Guerra Carlina i que fins fa cinquanta anys aixoplugava porcs. Avui, amb una obertura nova que aporta lluminositat a l’emblanquinada sala gran, A Cobert s’erigeix en un refugi per al pensament crític i la creació artística.
És evident que l’art sempre ha servit per embarcar-se cap a terrenys desconeguts. Els amants d’aquests viatges tenen des del passat mes de juliol un nou punt geogràfic en els seus mapes: l’Illa del Rei, situada a la badia de Maó (Menorca), on la reputada galeria suïssa Hauser & Wirth ha obert un nou espai artístic.
La tolerància és un concepte que s’ha entès de diferents maneres al llarg de la història. Els filòsofs grecs creien que el concepte anava íntimament lligat al de maldat: una persona era tolerant quan acceptava allò que no estava bé, allò que era dolent. La censura ha tacat l’obra d’artistes de tot arreu.