Josep Pulido / AmpastreCollage

L’albesà Josep Pulido és un home del Renaixement nascut als anys seixanta disposat a donar forma i estètica a tot allò que en pot prendre. De formació multidisciplinària i autodidacte, ha dedicat la major part de la seva vida artística i professional al disseny gràfic, la il·lustració i la infografia per a la premsa escrita i ha estat guardonat amb diferents premis internacionals, com els premis Malofiej Internacional, entre altres.

L’artista s’aventura creant imatges evocadores, plàsticament harmòniques a partir del no-res i acompanyades de la seva marca personal coneguda sota el nom artístic d’AmpastreCollage, amb la qual s’ha donat a conèixer en diverses exposicions com en la col·lectiva Edimburg Play and Record (Open Call 2021), Solo Collage: Somorrostro-Flamenc i a l’Environmental Alterations a la galeria Loonsenart de Roma. A més d’exposar en mostres individuals com la Confinament production el juny del 2020.

Actualment, és soci fundador, director artístic i maquetador de la revista Mangrana, però l’acompanya una extensa trajectòria professional que passa pel diari Segre, a la dècada dels noranta, per La Vanguardia, en ple segle XXI, amb col·laboracions al Periódico de Catalunya. A més d’estar en editorials com Milenio, la lleidatana Pagès Editors i les barcelonines Grupo Z i RBA, on va alternar les arts de la infografia i a la il·lustració.

Una mostra de la seva obra més recent es pot veure al Boek Visual, espai digital que reuneix els moviments artístics avantguardistes del moment referits al grafisme, la fotografia, les arts experimentals i la poesia visual.

Categoria
Arts visuals
Contacta amb l'artista:

Articles relacionats

La llibertat d’expressió, conjuntament amb la necessitat creativa, estableixen un pols de tensió amb certs aspectes de la moral cívica. Tanmateix, qui decideix si una obra és censurable?
Les coses que no puguem entendre les resoldrem vivint. Així ens esperona un dels versos que Goethe escrigué.
La revista Mangrana, encapçalada per la directora de continguts, Laia Pulido, i el director d’art, Josep Pulido, va presentar el vuitè número sobre ‘Art i sostenibilitat’ el dimarts 17 a la llibreria lleidatana la irreductible.
La nostra memòria col·lectiva és subterfugi de les lluites i experiències del passat, de la història que ens precedeix, però també és precursora d’un modus operandi que avui ens confronta.
D’ençà que em van informar que existia la possibilitat de conversar amb un xat d’intel·ligència artificial, he joguinejat amb la idea de cercar-li’n els límits…
La IA és una tecnologia que ha tingut un impacte profund en molts aspectes de la societat, i la seva influència en el sector creatiu i de les arts no és una excepció.
Roland Barthes, enamorat de l’obra proustiana, reflexionà sobre el poder talismàtic de l’obra de Proust i l’emprà per analogitzar-hi la seva pròpia recerca.
Es calcula que les persones dediquen una mitjana de gairebé quatre hores al dia a mirar continguts a través de múltiples pantalles. Però Però què passa amb les imatges que ens arriben a través de l’art?
La gravetat i la gràcia són porta d’entrada a l’univers constel·lat d’epifanies i batecs intuïtius d’una de les filosofies més particulars del segle XX.
Al tercer número de la revista us animàvem, us instigàvem, a desbarrar els límits ontològics de l’art. Però, què hi hauria sobrepassats aquests límits?
La figura històrica de l’emperador romà Heliogàbal fou un pretext idoni per pensar la renovació espiritual que demanava Europa.
El futur que ara es basteix es vaticina certament molt diferent al que podria haver-se dibuixat durant l’època modernista –quan l’art era aquella obra que la gent admirava en busca de significat i orientació.