Helena Vinent treballa amb diferents formats que abasten el vídeo, la fotografia, el text, l’escultura, la performance o la instal·lació. Dissociació, subtítols, soroll, no-so, acceleració tecnològica, llenguatge, construcció de la veritat, error, malentesos, polítiques de control dels cossos, pròtesis, aliances i espais especulatius són designacions que poden servir per definir les línies de recerca artística. La seva obra, travessada pel discurs crip-queer, aborda la idea de la construcció humana, posthumana i infrahumana des del seu posicionament com a disca i sorda, mostrant especial interès per la producció de nous imaginaris que subverteixin les normatives funcionals dels cossos. A través del seu treball, experimenta amb els límits del que és humà i les conseqüències físiques i polítiques d’aquesta concepció, partint de la premissa que en una societat capacitista com en què vivim el cos assignat com a discapacitat no es llegeix com un cos humà complet.
