Marina Abramović

Marina Abramović va néixer a Belgrad, Iugoslàvia, i és una artista de performance que va començar la seva carrera a principis dels anys setanta. Activa durant més de tres dècades, recentment s’ha autodefinit com «l’àvia de l’art de la performance». El treball d’Abramović explora la relació entre l’artista i l’audiència, els límits del cos i les possibilitats de la ment dins de l’art efímer.

L’artista va estudiar a l’Acadèmia de Belles Arts de Belgrad i va completar els estudis de postgrau a l’Acadèmia de Belles Arts de Zagreb (Croàcia) l’any 1972. Entre 1973 i 1975, va ensenyar a l’Acadèmia de Belles Arts de Novi Sad mentre preparava la seva primera performance en solitari. L’any 1976, Abramović marxa de Iugoslàvia i se’n va a Amsterdam.

Un cop instal·lada a Amsterdam, coneix l’artista de performance germano-occidental Uwe Laysiepen, que utilitzava el nom d’Ulay. Des d’aleshores, van començar a col·laborar explorant els conceptes de l’ego i la identitat artística. Tots dos tenien una predilecció per les tradicions dels seus patrimonis culturals i el desig de l’individu pels ritus. Finalment, van acabar formant el col·lectiu The Other, on es vestien i es comportaven com dos bessons. A partir d’allí van idear obres com Relation in Space, Relation in Movement o Death self.

Abramović és una icona de l’art contemporani i la gran pionera de la performance, un gènere modern que l’artista utilitza com a canal d’expressió convertint el seu propi cos en part de l’obra, desdibuixant les fronteres entre el subjecte artista i l’objecte artístic. L’any 2010, va presentar al MoMa de Nova York la performance The artist is present, amb motiu d’una retrospectiva dedicada a tota la seva obra i amb més de 50 peces d’exposició que incloïen performances, instal·lacions, vídeos o fotografies.

L’any 2020 va estrenar a la Staatsoper de Múnic –l’Òpera Estatal de Baviera– Les set morts de Maria Callas, en què resseguia la trajectòria de la cantant a través de diverses òperes que Abramović interpretà per mitjà del cant, el videoart i la performance. Més tard, la va representar de nou a París i es programà a la temporada del Gran Teatre del Liceu de Barcelona el març de 2023.

Articles relacionats

Marina Abramović, en el pròleg de Volver al padre, escriu que l’objectiu d’un artista de performance és «posar en escena la por primordial al dolor, a la mort i a tot el que compartim en les nostres vides, per posteriorment mostrar-lo i evidenciar-lo enfront d’una audiència».