Marina Abramović

Marina Abramović és una artista sèrbia de performance que va començar la seva carrera a principis dels anys setanta. Activa durant més de tres dècades, recentment s’ha autodefinit com «l’àvia de l’art de la performance». El treball d’Abramović explora la relació entre l’artista i l’audiència, els límits del cos i les possibilitats de la ment dins de l’art efímer.

L’artista va estudiar a l’Acadèmia de Belles Arts de Belgrad i va completar els estudis de postgrau a l’Acadèmia de Belles Arts de Zagreb (Croàcia) l’any 1972. Entre 1973 i 1975, va ensenyar a l’Acadèmia de Belles Arts de Novi Sad mentre preparava la seva primera performance en solitari. L’any 1976, Abramović marxa de Iugoslàvia i se’n va a Amsterdam.

Un cop instal·lada a Amsterdam, coneix l’artista de performance germano-occidental Uwe Laysiepen, que utilitzava el nom d’Ulay. Des d’aleshores, van començar a col·laborar explorant els conceptes de l’ego i la identitat artística. Tots dos tenien una predilecció per les tradicions dels seus patrimonis culturals i el desig de l’individu pels ritus. Finalment, van acabar formant el col·lectiu The Other, on es vestien i es comportaven com dos bessons. A partir d’allí van idear obres com Relation in Space, Relation in Movement o Death self.

Abramović és una icona de l’art contemporani i la gran pionera de la performance, un gènere modern que l’artista utilitza com a canal d’expressió convertint el seu propi cos en part de l’obra, desdibuixant les fronteres entre el subjecte artista i l’objecte artístic. L’any 2010, va presentar al MoMa de Nova York la performance The artist is present, amb motiu d’una retrospectiva dedicada a tota la seva obra i amb més de 50 peces d’exposició que incloïen performances, instal·lacions, vídeos o fotografies.

L’any 2020 va estrenar a la Staatsoper de Múnic –l’Òpera Estatal de Baviera– Les set morts de Maria Callas, en què resseguia la trajectòria de la cantant a través de diverses òperes que Abramović interpretà per mitjà del cant, el videoart i la performance. Més tard, la va representar de nou a París i es programà a la temporada del Gran Teatre del Liceu de Barcelona el març de 2023.

Contacta amb l'artista:

Articles relacionats

Marina Abramović, en el pròleg de Volver al padre, escriu que l’objectiu d’un artista de performance és «posar en escena la por primordial al dolor, a la mort i a tot el que compartim en les nostres vides, per posteriorment mostrar-lo i evidenciar-lo enfront d’una audiència».