Mercedes Hausmann

Mercedes Hausmann és artista visual i fotògrafa nascuda i resident a Madrid, especialitzada en postproducció i en intel·ligència artificial generativa aplicada a la imatge. Llicenciada en Belles Arts per la Universitat Complutense de Madrid, compta amb més d’una dècada d’experiència en fotografia i retoc digital. Al llarg de la seva trajectòria ha col·laborat amb el fotògraf i director d’art Eugenio Recuenco en projectes com 365º i en campanyes publicitàries per a grans marques, i és professora de retoc digital i IA en diverses escoles espanyoles.

Des d’una perspectiva conceptual i pictòrica, explora la construcció de la imatge en la intersecció entre realitat i manipulació digital. Amb una mirada crítica, desmunta el cànon de representació dels cossos i indaga en la relació entre imatge i memòria. En aquest context, el projecte Onnagata investiga la representació de la masculinitat i les dinàmiques de poder inspirant-se en la figura del teatre kabuki japonès, per qüestionar els rols i les jerarquies establertes.

Entre els seus reconeixements destaquen el Primer Premi de Promoció del Màster de Fotografia d’Autor d’EFTI i el Premi Portfoli al Fotomatón Festival Orihuela per la sèrie Artificialia I, en què qüestiona el llegat iconogràfic del Renaixement i el Barroc en relació amb la representació de la dona. Actualment desenvolupa Tableaux Vivants, un projecte que reflexiona sobre la simulació d’imatges generades per IA i la relativitat de la veritat visual en l’era digital.

El 2025 presenta Adelaida al Museu del Romanticisme de Madrid dins PHotoESPAÑA, en col·laboració amb Jorge Salgado. El projecte combina arxiu fotogràfic i imatges generatives per reconstruir la vida d’Adelaida Martínez-Corera, una dona que a cavall dels segles XIX i XX va desafiar els codis socials i de gènere. El mateix any és guardonada amb la 3a Residència SCAN / L’Arxiu a Tarragona amb el projecte Com comença la llum, on continua la seva recerca sobre memòria, arxiu i creació digital.

Articles relacionats

En l’àpex d’un racionalisme estanc, marcat pel paroxisme capitalista i els extrems ideològics, la IA emergeix com un mirall incòmode del nostre ego. La pregunta és inevitable: sabrem transformar l’algoritme?
L’artista qüestiona l’imaginari visual clàssic i explora la intersecció entre la fotografia, la postproducció i la intel·ligència artificial generativa.
El patriarcat és una estructura de poder que ha modelat la societat, la cultura, les relacions de gènere i la natura segons els seus designis. Però quines són les eines que tenim per combatre’l?