Continguts

Olot és la seu del Sismògraf. Enrere ha quedat aquell projecte local que s’emmarcava en el dia de la dansa. En la seva 15a edició, floreix convertit en una autèntica celebració de les arts vives híbrides i contemporànies.

Jordi V. Pou (con)viu amb l’art de la fotografia des de la joventut i en aquesta s’expressa. Ho fa com a mitjà professional, però també d’expressió. Així, en l’art d’aquesta tècnica naixen propostes expositives com ‘Observed(o)’ o ‘Kokovoko’.

Al bell mig del cor de l’Eixample batega amb força la Sala d’Art Jove de Barcelona, un laboratori artístic que propicia la polièdrica i estreta relació entre jovent, art, cultura i investigació.

Mitjançant la percepció, l’enregistrament i el joc de la remescla, l’artista s’endinsa a escodrinyar els marges del sistema per arribar a traslladar-ne les seues distorsions.

Nines amb la pell fosca. Artistes que versen sobre sexualitat. Editorials de moda curvy… La diversitat no implica igualtat si els nous perfils impliquen el mateix sotmetiment.

Ens trobem a Cal Rosal, una antiga colònia tèxtil al costat del Llobregat nascuda a final del segle XIX i abandonada fa 30 anys, amb diferents naus i un edifici avui central, que havia exercit la funció de convent.

A través d’un cos a cos tant físic com poètic, l’artista estableix un diàleg amb l’espai i ella mateixa que esdevé simultàniament obra, convivència i combat.

Versada diàriament al treball d’ordinador, el joc i l’artesania dels pigments li permeten allunyar-se de la seva feina més rutinària.

N’hi ha prou amb endinsar-se en algunes exposicions d’art contemporani per a copsar com han anat canviant els valors que duen a realçar unes peces en detriment d’unes altres.

El Festival de Cultures del Pirineu torna a la normalitat després de dos anys marcats per les restriccions pandèmiques, amb una 31a edició a vessar d’espectacles.

Al tercer número de la revista us animàvem, us instigàvem, a desbarrar els límits ontològics de l’art. Però, què hi hauria sobrepassats aquests límits?

Aquest mes de maig celebrem el primer aniversari d’Ingrid Guardiola com a directora del Bòlit, Centre d’Art Contemporani de Girona, un espai dedicat a l’art que es projecta com a centre de recerca, creació, pensament i vida per mitjà de la mediació amb el jovent, artistes, creadores i comissàries locals i dels projectes educatius.