Continguts

Amb una mirada detinguda i minuciosa sobre el terreny i el territori, l’artista Olga Olivera-Tabeni investiga els estralls del capitalisme a través del temps. Mitjançant formes i formats expositius diversos, analitza i concatena ferides històriques sobre el terreny amb presents i/o futurs alternatius i utòpics.

Marta Grimalt. Creadora sense embuts i incansable cercadora de nous mons audiovisuals, la cineasta mallorquina Marta Grimalt treballa el cinema com a art. Transformant la seva ànima en fotogrames, aconsegueix plasmar en escenes el seu oníric univers personal.

(In)visibles és una secció que explora els límits, traspassant els marges històrics imposats fins ara: la dona coma figura objecte. Què succeeix quan la figura esdevé subjecte? De mirada contemporània, aquesta secció pretén endinsar-se en les grans obres de la història de l’art per (re)significar-les, subjectivitzar-les; així mateix trencar amb les marques, estigmes d’ahir.

Ens situem al bell mig de Moià en un espai rústic antany víctima de les flames de la Primera Guerra Carlina i que fins fa cinquanta anys aixoplugava porcs. Avui, amb una obertura nova que aporta lluminositat a l’emblanquinada sala gran, A Cobert s’erigeix en un refugi per al pensament crític i la creació artística.

Oceànides, la nova exposició individual de l’artista lleidatana Sonia Alins, va presentar-se el dia 21 d’octubre a la galeria d’art contemporani Contemporary by U de Taipei (Taiwan). L’obra, que mostra la faceta més entranyable i experimentada de l’artista, consta de vint-i-sis noves peces.

És evident que l’art sempre ha servit per embarcar-se cap a terrenys desconeguts. Els amants d’aquests viatges tenen des del passat mes de juliol un nou punt geogràfic en els seus mapes: l’Illa del Rei, situada a la badia de Maó (Menorca), on la reputada galeria suïssa Hauser & Wirth ha obert un nou espai artístic.

Per a la gent curiosa i apassionada de l’art contemporani, la ruta comença a la plaça de l’Assumpció de Girona. De forma propera i des de la cura als altres i l’entorn, les Jornades Voltaiques d’enguany ens ofereixen un calidoscopi d’experiències estètiques amb l’objectiu de desenvolupar, impulsar i difondre les arts visuals.

Per tal d’interpel·lar mirades i tractar temes tan diversos com l’alliberament de la dona, la diversitat de gènere o les persones que senten i viuen més enllà de la norma, l’artista visual Rebeka Elizegi utilitza el collage com a mitjà de comunicació en l’art.

Paula Modersohn-Becker i Rainer Maria Rilke coincidiren la tardor de 1900 a la colònia d’artistes de Worpswede i l’amistat els durà tota la vida. El Rèquiem que ell escrigué a la mort de Paula és l’empremta més famosa d’aquesta història helicoïdal de poesia, pintura i vida.

La tolerància és un concepte que s’ha entès de diferents maneres al llarg de la història. Els filòsofs grecs creien que el concepte anava íntimament lligat al de maldat: una persona era tolerant quan acceptava allò que no estava bé, allò que era dolent. La censura ha tacat l’obra d’artistes de tot arreu.

L’autor es presenta a través d’un format que no es reconeix ni estàtic ni en moviment. Sortint-se de l’ordinarietat i del que ens pot semblar còmode i senzill, exposa un flux narratiu connex que no pot descriure’s ni com a cinematogràfic ni tampoc fotogràfic. Penso en l’storytelling: un àngel que perd les ales per poder fer realitat el seu desig de posseir una dona.

Després que la covid-19 impedís l’edició del 2020, enguany l’organització de Fira Tàrrega ha dut a terme una feina admirable habitant i habilitant nous espais per a la distribució dels espectacles.