Continguts

La tecnologia i l’art sempre han estat íntimament relacionades. No obstant això, no és el mateix tallar i modelar la pedra, que crear una obra d’art digital aplicant un algoritme en una cadena de dades o blockchain. Segons nonfungible.com, aquesta part del mercat de l’art tancava l’any 2021 amb unes vendes de 17.000 milions de dòlars.

Barcelona es llevava el passat 26 d’octubre amb una nova proposta cultural al cor del barri del Born. El carrer Montcada era testimoni de l’obertura del Moco Museum, un projecte independent que es proposa capgirar el consum artístic i que arriba després de l’èxit obtingut a la Vila Albsberg d’Amsterdam.

En els darrers anys, les comarques gironines han estat testimoni de la migració d’alguns espais de creació, producció i exhibició cultural contemporània de la ciutat al poble. Gestors i creatius han cercat un model de vida alternatiu i sostenible en què l’esdevenir de la vida al poble els permeti generar aquests espais idíl·lics on crear i habitar.

Sovint, quan es parla d’art contemporani a Tarragona es vol fugir tant del passat romà pel qual hom situa la ciutat al mapa, així com de la cultura popular que situa les festivitats de la ciutat al calendari de les festes majors més importants del país. No obstant això, l’herència d’aquest passat i d’aquesta cultura resulta inevitable.

Amb una mirada detinguda i minuciosa sobre el terreny i el territori, l’artista Olga Olivera-Tabeni investiga els estralls del capitalisme a través del temps. Mitjançant formes i formats expositius diversos, analitza i concatena ferides històriques sobre el terreny amb presents i/o futurs alternatius i utòpics.

En aquest segon número volem posar èmfasi en allò que som en sentit col·lectiu i global, en la interrelació col·laborativa que ens permet fer un pas més enllà de l’individual. Volem fer-vos partícips d’allò que per a nosaltres també resulta bàsic i fonamental: crear cooperant.

És evident que l’art sempre ha servit per embarcar-se cap a terrenys desconeguts. Els amants d’aquests viatges tenen des del passat mes de juliol un nou punt geogràfic en els seus mapes: l’Illa del Rei, situada a la badia de Maó (Menorca), on la reputada galeria suïssa Hauser & Wirth ha obert un nou espai artístic.

Per a la gent curiosa i apassionada de l’art contemporani, la ruta comença a la plaça de l’Assumpció de Girona. De forma propera i des de la cura als altres i l’entorn, les Jornades Voltaiques d’enguany ens ofereixen un calidoscopi d’experiències estètiques amb l’objectiu de desenvolupar, impulsar i difondre les arts visuals.

Moon Ribas utilitza la tecnologia per apropar-se de manera més profunda al planeta i retransmetre’l a través de l’art. Les seves obres apropen el públic a la versió més pura de la natura i el connecten amb l’origen de l’existència. En la seva obra Fenomen, juntament amb Quim Girón, ambdós actuen amb la naturalesa com a un intèrpret més.

La tolerància és un concepte que s’ha entès de diferents maneres al llarg de la història. Els filòsofs grecs creien que el concepte anava íntimament lligat al de maldat: una persona era tolerant quan acceptava allò que no estava bé, allò que era dolent. La censura ha tacat l’obra d’artistes de tot arreu.

L’autor es presenta a través d’un format que no es reconeix ni estàtic ni en moviment. Sortint-se de l’ordinarietat i del que ens pot semblar còmode i senzill, exposa un flux narratiu connex que no pot descriure’s ni com a cinematogràfic ni tampoc fotogràfic. Penso en l’storytelling: un àngel que perd les ales per poder fer realitat el seu desig de posseir una dona.

Després que la covid-19 impedís l’edició del 2020, enguany l’organització de Fira Tàrrega ha dut a terme una feina admirable habitant i habilitant nous espais per a la distribució dels espectacles.