Continguts

‘La Grande odalisque’ (1814) d’Ingres construeix una imatge idealitzada de l’Orient i del cos femení, revelant la mirada masculina que ha convertit les dones en objectes de contemplació.

Es calcula que les persones dediquen una mitjana de gairebé quatre hores al dia a mirar continguts a través de múltiples pantalles. Però Però què passa amb les imatges que ens arriben a través de l’art?

Aquesta figura del segle XX destaca per la seva projecció com a novel·lista, periodista, confeccionador d’objectes i referent indiscutible de la poesia concreta i visual.

Ens trobem a Cal Rosal, una antiga colònia tèxtil al costat del Llobregat nascuda a final del segle XIX i abandonada fa 30 anys, amb diferents naus i un edifici avui central, que havia exercit la funció de convent.

Versada diàriament al treball d’ordinador, el joc i l’artesania dels pigments li permeten allunyar-se de la seva feina més rutinària.

A Bòsnia i Hercegovina –a diferència de l’Estat espanyol, on no hi ha un museu de referència sobre la Guerra Civil– els espais de memòria són molt nombrosos i ben presents.

N’hi ha prou amb endinsar-se en algunes exposicions d’art contemporani per a copsar com han anat canviant els valors que duen a realçar unes peces en detriment d’unes altres.

Rithika Merchant presenta Festival of the Phoenix Sun a París, una exposició que explora mites solars i cosmogonies a través d’un llenguatge visual de criatures i símbols.

El Festival de Cultures del Pirineu torna a la normalitat després de dos anys marcats per les restriccions pandèmiques, amb una 31a edició a vessar d’espectacles.

Aquest mes de maig celebrem el primer aniversari d’Ingrid Guardiola com a directora del Bòlit, Centre d’Art Contemporani de Girona, un espai dedicat a l’art que es projecta com a centre de recerca, creació, pensament i vida per mitjà de la mediació amb el jovent, artistes, creadores i comissàries locals i dels projectes educatius.

L’obra mural d’aquesta artista de l’esprai ens interpel·la sobre algunes qüestions socials i de gènere indispensables en el debat contemporani.

Inclosos entre els 100 artistes més representatius de l’art polític internacional , aquesta parella d’artistes segueix desplegant la seva passió per l’art mitjançant dues línies argumentals: l’ecologia i la geometria social.