Continguts

Es calcula que les persones dediquen una mitjana de gairebé quatre hores al dia a mirar continguts a través de múltiples pantalles. Però Però què passa amb les imatges que ens arriben a través de l’art?

Versada diàriament al treball d’ordinador, el joc i l’artesania dels pigments li permeten allunyar-se de la seva feina més rutinària.

A Bòsnia i Hercegovina –a diferència de l’Estat espanyol, on no hi ha un museu de referència sobre la Guerra Civil– els espais de memòria són molt nombrosos i ben presents.

N’hi ha prou amb endinsar-se en algunes exposicions d’art contemporani per a copsar com han anat canviant els valors que duen a realçar unes peces en detriment d’unes altres.

Rithika Merchant presenta Festival of the Phoenix Sun a París, una exposició que explora mites solars i cosmogonies a través d’un llenguatge visual de criatures i símbols.

El Festival de Cultures del Pirineu torna a la normalitat després de dos anys marcats per les restriccions pandèmiques, amb una 31a edició a vessar d’espectacles.

Les mares són arrel, refugi, cures… i des de fa dos anys, a Solsona, n’hi ha una que també gesta, cria, conhorta i fa créixer l’oferta cultural incardinada en el territori. Perquè si a tota mare li dol veure els fills marxar de casa, aquesta malda per retenir-los sense eixalar-los, sinó promocionant-los.

L’obra mural d’aquesta artista de l’esprai ens interpel·la sobre algunes qüestions socials i de gènere indispensables en el debat contemporani.

Inclosos entre els 100 artistes més representatius de l’art polític internacional , aquesta parella d’artistes segueix desplegant la seva passió per l’art mitjançant dues línies argumentals: l’ecologia i la geometria social.

Suzanne Valadon redefineix el nu femení amb ‘La chambre bleue’ (1923), una obra que trenca amb la tradició eròtica i proposa una dona moderna, autònoma i aparentment emancipada.

Barcelona es llevava el passat 26 d’octubre amb una nova proposta cultural al cor del barri del Born. El carrer Montcada era testimoni de l’obertura del Moco Museum, un projecte independent que es proposa capgirar el consum artístic i que arriba després de l’èxit obtingut a la Vila Albsberg d’Amsterdam.

Nascut a Bòsnia i Hercegovina l’any 1983, Božo Vrećo és un artista multidisciplinari conegut sobretot per la seva faceta com a cantant de Sevdah. Caracteritzat per melodies intenses i emocionals, aquest gènere musical tradicional bosnià és un clam a la llibertat de les dones, però també a la llibertat mateixa.