Continguts

Arriben un altre any les Beques Llavor 2024, impulsades des del Consell Comarcal del Solsonès i l’associació La Mare Cultural per tal de premiar dos projectes culturals de la comarca solsonina amb una dotació de 1.500 euros cadascun.

L’APPEC amb quaranta anys a l’esquena impulsa la campanya ‘Més fortes que la censura’, una iniciativa en la qual Mangrana està immersa i que pretén donar suport a les revistes en català.

La Fundació Privada Hortizons 2050 impulsa a la ciutat de Lleida la 1a edició de Sant Miquel de les Lletres, una programació que posa la literatura al centre de l’activitat cultural del 18 al 24 de setembre.

Josep Vallverdú i Aixalà és autor de més de tres-centes obres i escriptor de diversos gèneres literaris: poeta, dramaturg, traductor… És un privilegi entrevistar-lo pocs dies abans de fer 100 anys i l’any en què el país el commemora de forma oficial pel seu centenari.

El mite que enronda la figura de Lou Andreas-Salomé és gairebé inevitable. Inevitable perquè és irresistible imaginar-se una dona capaç de ficar-se a la butxaca el més granat de la intel·lectualitat europea de la seva època.

Sabies que l’autora María Zambrano va ser la primera dona a rebre els Premis Príncep d’Astúries i Cervantes? Has sentit mai a parlar de la revista Mujeres Libres, que s’edità a Barcelona entre 1936 i 1938?

El recordat cantautor valencià Ovidi Montllor deia que “Hi ha gent a qui no li agrada que es parle, s’escriga o es pense en català. És la mateixa gent a qui no li agrada que es parle, s’escriga o es pense”.

“La gota forada la pedra no per la seva força sinó per la seva constància”, deia l’Ovidi. Així ho haurem de fer nosaltres per abolir aquest feixisme que guanya espais sense miraments i tot ho destrossa.

Per les contrades ponentines hi ha vuit estrelles al cel que revelen la literatura i l’activitat artística de les avantguardes del segle XX a Lleida. L’exposició Guillem Viladot i els creadors de Ponent -instal·lada al Museu de Lleida fins a l’11 de juny- és una gran oportunitat per (re)descobrir-les.

D’ençà que em van informar que existia la possibilitat de conversar amb un xat d’intel·ligència artificial, he joguinejat amb la idea de cercar-li’n els límits… Enceto la conversa amb les recances evidents: “No parlaré mai de coses personals, íntimes, amb un aparell” –em prometo.

Cent anys de la publicació de A la recerca del temps perdut. A mig camí entre Proust i nosaltres, Roland Barthes, crític de l’avantguarda francesa dels anys setanta, enamorat de l’obra proustiana, reflexionà sobre el poder talismàtic de l’obra de Proust i l’emprà per analogitzar-hi la seva pròpia pèrdua, la seva pròpia recerca.

Viladot va ser un artista multidisciplinari, de ploma inquieta i ment desperta, que va cercar –i trobar– en les lletres i els objectes uns canals únics per comunicar-se. Aquesta figura del segle XX destaca per la seva projecció com a novel·lista, periodista, confeccionador d’objectes i referent indiscutible de la poesia concreta i visual.