Gósol, al vell mig del Parc Natural del Cadí-Moixeró, ha estat el municipi triat per acollir la tercera edició del festival Errant. Itineraris d’art i pensament. Una proposta senzilla de forma –però d’arrel molt profunda– que posa la creació artística al centre i la connecta amb les persones i els territoris perifèrics que duen adscrits a l’ADN la gran petjada de la natura.
Cultura en temps de crisi
Errant. Itineraris d’art i pensament va néixer de la mà de l’Institut d’Estudis Ilerdencs (Diputació de Lleida) al setembre del 2020. Veia la llum fent una aposta ferma pel valor social, emocional i pedagògic de la cultura, impulsant l’activitat dels creadors i creadores i amb la voluntat clara que aquesta arribi als racons menys transitats de la demarcació de Lleida.
La primera parada de l’Errant fou l’Alta Ribagorça, i va estendre les seves propostes artístiques al Pont de Suert, la Vall de Boí i Vilaller. Allí, l’art plàstic, la poesia, la música i el pensament van convertir-se en els eixos principals d’un prolífic diàleg.
La segona parada arribà al juliol del 2021 a Olius, Sant Llorenç de Morunys i Pinós, municipis del Solsonès, on s’indagà al voltant dels límits, les connexions de la realitat i el món de la ficció amb la paraula i la creació artística.
Ambulant, sense direcció fixa, l’Errant és un festival de petit format que té la voluntat de plantar llavor, de fecundar metafòricament la terra i, així, contribuir al seu floriment artístic, cultural i social.
Gósol abraça l’Errant
La tercera edició del festival ha tingut lloc entre els dies 22 d’abril i 1 de maig a Gósol i ha donat la possibilitat a una vintena d’artistes catalans contemporanis d’intercanviar idees i mostrar les seves creacions als veïns i veïnes d’aquest remot indret, així com als intrèpids visitants, sense intermediaris ni edulcorants. Vet aquí un dels grans objectius del festival: vincular la gent del territori en les seves activitats i fer-ne possible la cohesió social, l’oportunitat de descobrir noves maneres d’expressar-se i, en definitiva, que la gent del municipi i rodalies senti seva aquesta proposta.
Tot i que la canviant meteorologia no ha posat les coses fàcils a l’organització, els artistes i els espectadors, aquest tercer Errant s’ha desenvolupat amb èxit i ha deixat bon regust de boca a totes les parts implicades. Així ho constata el seu comissari, Jesús Vilamajó, que evidencia la importància de viure l’experiència en directe, de poder entaular converses de tu a tu amb els artistes i de “desmitificar” l’art i fer-lo més proper –i revolucionari– que mai.
“Donat que és un festival de naturalesa itinerant, l’objectiu de l’Errant és proposar tota una experiència a la gent equilibrant l’oferta cultural”, puntualitza Vilamajó. Per tant, apropar la cultura als llocs petits, a les comarques de muntanya, més enllà de les grans capitals i els tradicionals nuclis d’intercanvi de pensaments.
Els escenaris
Diversos han estat els escenaris gosolans de l’Errant. Itineraris d’art i pensament. A banda del marc natural i paisatgístic incomparable de la vila, el festival ha remarcat la importància històrica dels espais patrimonials més emblemàtics del municipi. És el cas del castell medieval, considerat Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN), que aixopluga les restes de l’antic nucli de població –Vila Vella–; l’antic molí fariner, reconvertit en refugi de muntanya; el Centre Picasso, que conserva la mostra més destacada de les més de trescentes peces que Picasso pintà en la seva estada a Gósol, i el Fortí, l’únic que es conserva construït per la milícia urbana de la població per fer front als atacs dels carlins. De fet, aquest darrer és un àmbit molt poc conegut fins i tot pels mateixos veïns i veïnes de la població i que justament ara s’està recuperant.
Les propostes artístiques
Amb la voluntat de posar l’art al mapa, i amb el Pedraforca com a testimoni, l’Errant ha fet un pas més per consolidar-se com un escenari de trobada artística i per convertir-se en tot un indret de reflexió cultural. El festival ha posat l’accent en l’art més radical, el que incideix en l’arrel, en el fons del pensament i l’ànima dels pobles. I per aquest motiu posa en context un episodi històric que fixà per sempre més Gósol en els llibres d’història de l’art: l’estada primaveral i estiuenca a Gósol d’un jove Pablo Picasso que, després de superar l’etapa blava i la rosa, emprenia el camí a l’essència de l’art tot depurant les formes i tots aquells elements que distorsionaven la puresa artística. Un dels moments més feliços de l’autor malagueny quan, precisament, repensà la seva pròpia obra artística i la condició humana, i començà a simplificar els seus traços, fruit de la influència del romànic i el primitivisme.
Per aquest motiu, l’Errant d’enguany ha apostat pels creadors i creadores que els inspira allò essencial, la matèria més elemental (terra, pedra, foc, etc.), la senzillesa de la Terra i, en definitiva, l’art més fonamental en qualsevol de les seves disciplines.
Un dels mitjans ideats per vincular la selecció d’artistes i els vilatans ha estat l’organització de diversos tallers. El primer d’aquest anà a càrrec de l’artista resident a la Noguera, Jaume Amigó. Titulat Pintar amb pigments, ha proposat una immersió en la creació dels pigments i aglutinants tradicionals i ha convidat el públic a acolorir teles de gran format utilitzades a posteriori com teló de fons temporal del festival.
Els dies previs a la inauguració de l’Errant també va tenir lloc l’activitat Retrats, mirar un territori, de la mà de l’artista Joan Codina Donarie, inspirada directament en els retrats picassians fets de Gòsol l’any 1906.
El primer cap de setmana del festival va tenir lloc els dies 22, 23 i 24 d’abril. Arrencà amb el recorregut artístic De la terra al cel, on es presentà les obres d’Aleydis Rispa, Amigó, Codina Donaire, Nil Nebot i Carlota de Carvajal, Núria Rion, Ona Trepat Rubirola i Vicky Benítez. Partint del viatge de Picasso al municipi i, especialment, tenint en compte aquesta introspecció que feu l’artista multidisciplinari en l’art més pur, aquests vuit artistes han indagat en l’essència de les coses, expressant-se amb els materials propis de la natura.
Així, s’ha presentat Flora, de Rispa, amb un conjunt de cianogrames inspirats en els herbaris de la primera fotògrafa de la història, Anna Atkins; Cent Sols de Terra, d’Amigó, escultures fetes amb terra tal com grans sols vermells dibuixats sobre l’orografia del terreny; Espai per a celebrar, de Rion, que remet al paisatge, la memòria i la vida; Diàleg amb tres savis, de Trepat Rubirola, tres tòtems de pedra seca alçats a l’aire lliure que parlen d’interculturalitat tot vinculant-se amb el llibre El llibre del gentil e dels tres savis de Ramon Llull, i Campament d’exòtiques i invasores, de Benítez, que proposava una ocupació botànica de plantes al·lòctones invasores per tal de parlar de les pors humanes envers l’amenaça.
Destaca la peça L’eixam, que es desplegà davant de l’església de Santa Maria del Castell de Gósol. Un diàleg establert entre l’expressió corporal de Carvajal i la intervenció directa en la natura de Nebot, inspirats en el comportament autodestructiu d’alguns insectes i, alhora, traçant un paral·lelisme en el propi comportament de la societat humana actual.
El festival ha posat l’accent en l’art més radical, el que incideix en l’arrel, en el fons del pensament i l’ànima dels pobles
Entre el Tot i el Res i Com una cadira han estat dues accions artístiques desenvolupades de la mà de Pep Aymerich i la violoncel·lista Lluïsa Paredes. La primera retornava el so de l’activitat humana al poble vell de Gósol, amb el ritme de la destral i les notes musicals d’un dels instruments de corda més monumentals; la segona rememorava novament el pas de Picasso pel terme, i a través de tècniques ancestrals es construí una cadira de caire cubista que recordava la Cadira Cannes (1961) del mestre andalús.
Per la seva banda, Olga Olivera-Tabeni convidà el públic a un segon itinerari artístic; en aquest cas, de dos quilòmetres de distància fins al Fortí de Gósol. L’artista lleidatana va mostrar la intervenció La dona dels pans, un sender marcat amb la paleta dels colors d’aquest paisatge que inspiraren Picasso. Ho feu tot escanejant els colors de la natura (muntanya, terra, arbres, etc.), i després els plasmà amb en el camí.
Un cop al Fortí de Gósol, Anna Dot feu la lectura perfomativa Set tombarelles enrere i Arnau Obiols interpretà un concert amb les muntanyes del Cadí com a única escenografia. Es tracta de TOST, un projecte personal inspirat en la música tradicional dels Pirineus catalans, sons connectats amb els boscos, els rius, els arbres i les bestioles que ressonen a la vall de Tost. Un cant contemporani a la muntanya, un homenatge a la terra que ha estat testimoni de milers d’anys d’història.
La música continuà present en l’Errant amb Cançons de nit, concert de la cantautora i poetessa Ivette Nadal. Es tracta de l’estrena d’una espectacle que aglutina cançons pròpies inspirades en poetes i filòsofs contemporanis.
El segon cap de setmana de festival tingué lloc els dies 30 d’abril i 1 de maig. Partia novament amb un taller, en aquest cas pensat per a tota la família i focalitzat en la construcció d’instruments amb materials reciclats. La particularitat d’aquesta proposta, encapçalada pel Drapaire Musical, és que els instruments resultants sonessin com caderneres, pardals, puputs i tantes altres especies d’ocells. Una escolta atenta i activa a la mare natura que tant fa falta avui en dia.
Al toc de migdia arrencava l’espectacle Silur a la plaça de davant del molí de Gósol. Una obra desenvolupada de la mà de Sònia Moya, Maria Ribera i Manel Fortià que combinava poesia, dansa i música. Silur tractava el moviment des de la paraula i les notes a través de la figura mitològica del Namazu, un peix gegantí que a l’antic Japó es considerava el causant dels moviments sísmics.
Seguidament arribà el torn de Les terres fèrtils del Modernisme, un vermut dialogat amb la periodista Emma Quadrada i l’escriptora Núria Bendicho, autora de la popular novel·la Terres mortes. El món dels llibres i el pensament continuà present en aquest escenari després de la pausa del dinar amb el diàleg Que la força tel·lúrica ens acompanyi, mantingut entre la periodista Emma Quadrada i Laia Carbonell, autora del poemari Nibrós.
A continuació arribà el torn de l’espectacle poètic i dansat Si em vagués, de la companyia MINIMíssimA, amb veu als textos i la música de Gerard Díaz i acció de Lali Mateu i Roger Cusió. Val a dir que els poemes que configuren aquesta peça formen part d’un recull no publicat de Díaz realitzat durant el confinament. Textos molt breus que parlen, de manera senzilla, del món actual.
La darrera jornada de l’Errant comptà amb dues propostes potents: un recorregut a càrrec de l’experta picassiana Jèssica Jaques, i l’acció de la performer Meritxell de Soto, que convidà el públic a participar en la proposta col·lectiva Pràctiques matriarcals a Gósol. En aquest cas, posava el focus sobre les pràctiques quotidianes basades en la supervivència, les cures i la saviesa transmesa de mares a filles, convidant a reformular un nou imaginari del cos femení.
La música fou l’agulla d’or amb què tancà la tercera edició de l’Errant per mitjà de l’avançament del disc L’Arbre humà, de l’acordionista Roser Gabriel Pla. Amb la companyia del contrabaixista Gerard Avellaneda, la intèrpret feu ressonar entre les muntanyes el so ancestral de l’acordió, un projecte que pensa globalment actuant des de casa nostra.
Apunta’t al nostre Newsletter per rebre informació sobre les nostres publicacions i ofertes puntuals.
Recorda consultar la bústia de correu no desitjat o spam.
Aquesta revista ha rebut una ajuda per a l’edició del Ministeri de Cultura i Esport – Direcció General del Llibre, el Còmic i la Lectura.
Promou i finança: la Generalitat de Catalunya – Departament d’Empresa i Treball
