Del 17 al 20 de juliol, el municipi de Coll de Nargó (Alt Urgell) esdevindrà l’escenari de la sisena edició del Festival ERRANT, itineraris d’art i pensament, un projecte cultural impulsat per l’Institut d’Estudis Ilerdencs que reivindica l’art com a eina de connexió amb l’entorn, la memòria i la vida comunitària. ERRANT és un festival sense seu fixa que cada any es trasllada a un indret diferent de la geografia lleidatana i construeix així un recorregut que descentralitza la cultura contemporània i posa en valor el vincle amb el territori.
Aquest caràcter nòmada no és només una estratègia logística, sinó una declaració d’intencions: fer de la itinerància una forma de pensament, un gest d’obertura i de permeabilitat entre la creació artística i els espais socials, naturals i històrics de les comarques. En aquest sentit, ERRANT s’ha consolidat com un dels esdeveniments de referència per a la promoció de la cultura contemporània a Ponent, tot generant espais de trobada, creació i diàleg a escala local.
L’edició d’enguany tindrà lloc a Coll de Nargó, municipi amfitrió d’una programació diversa que desplegarà instal·lacions artístiques efímeres als carrers, recitals poètics, concerts, performances i una tertúlia literària. El comissari del festival, Jesús Vilamajó, defensa que “el que pretenem amb el Festival ERRANT és arribar a tots els pobles de la demarcació de Lleida per democratitzar la cultura”. Segons Vilamajó, el valor afegit del festival és l’aposta per “una cultura vinculada a la creació contemporània des d’un punt de vista transversal”, amb una mostra artística als espais públics com a activitat central per garantir que l’art sigui accessible i proper.
Entre les propostes més destacades hi ha la Mostra artística ERRANT, que convida set artistes a desenvolupar instal·lacions in situ al nucli antic; els recitals poètics de Blanca Llum Vidal, Oriol Sauleda i Núria Martínez-Vernis; la performance Llum eterna de Pep Aymerich; i la tertúlia sobre creació literària organitzada per l’editorial Fonoll, amb la participació d’Ivet Eroles, autora vinculada a la literatura des dels marges i la memòria rural.
Des de Mangrana ens en fem ressò, tot destacant que diversos artistes que formen part de la programació d’aquesta edició han estat entrevistats o han col·laborat amb la revista en números anteriors, com és el cas d’Ivet Eroles, Nil Nebot, Marta R. Chust o Xesco Mercè. Ens alegra retrobar els seus noms en un esdeveniment que comparteix amb Mangrana l’impuls d’obrir camins entre art, pensament i territori —trobareu les seves biografies a continuació de l’article.