PROMETHEA: com aflorar als marges i fer-los centre

Al bell mig del barri antic de Lleida, a la plaça dels Gramàtics número 10, concretament al subsol del Mercat del Pla, s’obre a la ciutat una associació cultural d’artistes anomenada Promethea. Però, d’on ve aquest nom i què s’hi projecta? Joon Giralt, artista visual i plàstic, i una de les persones que han impulsat el projecte, explica que la història del nom fa referència a la novel·la gràfica de còmics Promethea creada per J. H. Williams, Alan Moore i Mick Gray, que li va descobrir Thor, el seu mentor durant l’època d’estudiant a l’Escola d’Art Leandre Cristòfol de Lleida. Rendint homenatge als valors troncals de l’associació, la protagonista d’aquesta saga és una heroïna del món de la Immatèria, un univers on resideixen totes les idees del passat, present i futur. Així doncs, l’espai cultural lleidatà apareix a la ciutat com una associació protectora de les idees i espai segur de la creativitat on qualsevol expressió artística té cabuda.

L’espai cultural lleidatà emergeix com una associació protectora de les idees i espai segur de la creativitat

L’associacionisme i la cultura underground

Actualment, el seu motor funciona com una entitat sense ànim de lucre i la formen 34 artistes del món de les arts plàstiques, visuals i musicals, entre d’altres. En aquella sala diàfana i tenyida de blanc, hi transpiren el collage, la fotografia, l’escultura, la pintura i totes les disciplines hi conviuen amb assertivitat i sostenibilitat, atès que la quota pagada per membres que s’hi han adscrit per sostenir el projecte és totalment simbòlica i voluntària, a més de les recaptacions que hi pugui haver a través del marxandatge de l’entitat i les obres que es venguin.

Així doncs, Promethea aporta a la ciutat de Lleida una cultura underground que aflora en el que s’ha constituït com els marges de la ciutat, per ubicar-los altra vegada al centre que és i havia estat. L’Eli Sánchez, una de les artistes associades, explica que als anys quaranta, el barri antic era el que albergava tots els centres d’art de la ciutat, els petits tallers d’artista, i era un punt neuràlgic de l’art. Ara, la voluntat de Promethea és aquesta, recuperar el que ja existia i mantenir-ho viu, convivint sanament i creant sinergies amb els altres centres expositius i culturals de la ciutat com ara el Centre d’Art La Panera o l’Espai Cavallers, amb els quals ja han fet més d’una col·laboració.

Les comissions dinamitzadores

L’associació s’organitza per comissions i totes tenen un toc personal per tal de dinamitzar l’espai i donar-hi vida. Més enllà de les mostres culturals, s’obre al diàleg i genera connexions socials. Una d’aquestes comissions és Vermuthea, a partir de la qual s’organitza un vermut que gira entorn d’una idea sobre la qual reflexionar. El segon diumenge de cada mes es convida professionals del món de la cultura a generar un debat entre assistents. També hi ha la comissió Fanzinethea, que juntament amb la Bronca, una associació per a l’autoedició i l’autogestió cultural de Lleida, editen un fanzín que pivota al voltant d’una temàtica concreta i hi participen la totalitat d’artistes de les dues entitats. L’última comissió és la col·laboració que fan amb la revista PLEC, espai de difusió on tenen l’oportunitat de posar una part de l’activitat realitzada com a associació cultural.

Promethea aporta una cultura underground que aflora en el que s’ha constituït com els marges de la ciutat

‘Guerres de merda’ i un art sense fronteres

Havent celebrat aquest 2023 cinc anys de solidesa, pessigant els sis, el motor de Promethea no té aturador i consolida aquesta gran empenta i impuls a l’hora de tirar endavant un projecte innovador i plural a la ciutat. No privar a ningú l’entrada és un fet important que cal reivindicar, ja que és complicat remar a contracorrent i així ho demostra l’entitat obrint-se a un art sense fronteres ni limitacions. Les persones que en formen part reconeixen haver aconseguit un cercle segur, lligat a uns valors de respecte comunitari i admiració col·lectiva, amb una òptica que es treballa acollint obres LGTBIQ+, amb perspectives de gènere i democràtica. Amb un crit de «no a la guerra».

Als anys quaranta, el barri del centre històric era un punt neuràlgic de l’art

Lliguem aquest crit llibertari amb la seva última creació, Guerres de merda, una exposició que s’inaugurà l’1 de desembre i que es podrà visitar fins a l’1 de gener de 2024. Aquesta mostra ve amb partida doble, ja que també es produirà amb format fanzín, elaborat per Bronca. L’exposició és col·lectiva i compta amb la participació activa d’Anabel, Darío, Eli Sánchez, Evel, Ferran Martínez, Flema, Foxy, Furia, Iván, Joon, Jordi Prenafeta, Lamas, Laura Justribó, Lú, Maribel, Lukutter, Míriam Fuentes, AKA Modesto, Pol, Topo, Vespe, Vora i Ximi, artistes de Promethea que han purgat en les entranyes de les guerres que ens ocupen, de les que comporten morts a les que són fredes; i de les que vivim internament com a persones i externament com a ciutadans que habiten un món. En paraules del col·lectiu, «la pàtria mata, també en el camí inabastable de la pau».

És complicat remar a contracorrent i així ho demostra l’entitat obrint-se a un art sense fronteres

Mostres expositives

Una de les grans particularitats de Promethea rau a concretar exposicions de periodicitat mensual on tenen cabuda les mostres de cadascun dels artistes associats a l’entitat. Durant el 2023, han exposat el duet d’en Llukutter i Foxy, ambdós artistes de l’entitat que, a través de la seva cooperativa de transformació artística i comunitària -REM, van exposar al públic El Feat pel fet, un projecte solidari que va ser possible gràcies a un Verkami i que consistia a reunir diferents artistes, amb les seves respectives disciplines artístiques, i fer una annexió amb una entitat social de Lleida ciutat de forma atzarosa. El canal d’unió era una obra d’art que se centrava en un tema o amb un personatge reconegut a escala cultural i que feia de pont entre aquestes dues. Algunes de les entitats participants van ser Agrupa’t, Arrels Sant Ignasi, Colors de Ponent, Down Lleida, entre d’altres, i a escala artística es dividien en artistes visuals i artistes de la paraula.

Amb la temàtica encara per descobrir, la quarta mostra col·lectiva de l’espai està prevista per aquest 2024

I amb un altre caire, també hi ha respirat durant el mes de novembre l’exposició Not what, but why de Ken Goddard, en què des d’una òptica feminista s’exposava, a través de la fotografia i el text, les diferents etiquetes que es juxtaposen a la dona en ple segle XXI. Com un crit de protesta i denúncia de la realitat que viuen les dones, i la feina que encara queda per fer com a societat, l’artista interpel·la el públic, amb una invitació a desprendre’s dels judicis interns tot obrint la veda del pensament.

Aquests només són alguns dels projectes que han transpirat durant aquest any l’espurna que cou a foc lent de Promethea. Tanmateix, l’espai es prepara per a un 2024 amb una exposició col·lectiva per venir, que constitueix la quarta mostra conjunta de l’espai. Amb la temàtica encara pendent de descobrir, hi participaran tot el grup d’artistes de l’associació, a més de comptar amb els Vermuthees i els Fanzinethees que vinguin i posin oli al motor, fent-lo moure al ritme de la cultura underground ben viu. Una Promethea que batega viva al bell mig de la globalització, els cotxes en constant moviment i la boira que envaeix els carrers i només deixa entreveure’ns a pocs metres de distància.