CULTURAL RIZOMA, assenyala l’art del territori

En els darrers anys, les comarques gironines han estat testimoni de la migració d’alguns espais de creació, producció i exhibició cultural contemporània de la ciutat al poble. Gestors i creatius han cercat un model de vida alternatiu i sostenible en què l’esdevenir de la vida al poble els permeti generar aquests espais idíl·lics on crear i habitar. Avui, les vil·les rurals de la província ofereixen unes infraestructures, serveis i comunicacions que no tenen res a envejar de les grans ciutats. Aquest és el cas de Cultural Rizoma, fundada per Rita Andreu i Olga Taravilla l’any 2017, les quals van establir la seva seu a Celrà el 2018, davant de l’església de Sant Feliu. Malgrat això, cal assenyalar que la nostra societat viu hiperconnectada virtualment i que una gran part dels seus projectes tenen altament marcada l’empremta digital. Cada vegada més, aquesta virtualitat sembla que és percebuda com a real. D’aquesta manera, els límits entre les experiències que acaben a la xarxa o a la realitat es dissolen.

La nostra societat viu hiperconnectada virtualment i això fa que una gran part dels seus projectes tinguin altament marcada l’empremta digital

CULTURAL RIZOMA, DE CELRÀ AL MÓN

Un rizoma és un òrgan vegetal amb la funció principal de reproduir arrels en forma de trama subterrània horitzontal. Mitjançant un procediment totalment autònom neixen una xarxa de nodes independents sense jerarquies; una metàfora intel·ligent que il·lustra de manera precisa les pràctiques de l’equip de Cultural Rizoma. La Rita, l’Azahara, l’Olga i la Mar proposen una programació estable des de Celrà al món que implica una generació de situacions de col·laboració i contacte entre artistes multidisciplinaris.

Amb la voluntat d’aproximar-se a la realitat cultural i al pensament contemporani des de la creació artística, ofereixen un espai de creació on, submergits en aquest sota terra invisible als ulls, els i les artistes romanen lliures d’explorar i produir, al mateix temps que s’allunyen de les exposicions d’art convencional
i obtenen la força rizomàtica per tal de créixer i desenvolupar-se a través de les sinergies establertes en l’entorn immediat celranenc. A més, la cooperativa ofereix activacions, jornades de treball i instal·lacions en benefici de la continuïtat i difusió d’aquest creixement rizomatós.

CICLE INDRET.XYZ, AMB PERSONALITAT PROPIA

Indret.xyz és un cicle desplegat entre la tardor de 2021 i la primavera de 2022 que pren el relleu a Commutacions —una proposta que volia experimentar aquesta nova manera de viure les pràctiques contemporànies i els processos artístics— però mantenint el seu esperit. És un programa que continua assajant formes al marge de l’exposició convencional i que obté ressò en la societat global a través del web. Concebut no només com un diari o bloc, sinó com una eina que permeti pensar sobre el mitjà emprat, el seu espai web genera reflexions al voltant de les especificitats dels espais digitals.

El projecte general es basa en el procés participatiu de quatre artistes: la Marta Rossell-Chust i el Roc Domingo Puig, l’Antonio R. Montesinos, la Núria Nia i la Marion Balac, que reben una premissa comuna: investigar sobre la noció elemental d’indret. Tot i que originalment no es programen exposicions, el públic esdevé partícip d’activacions, que inclouen excursions, visites documentals, emissions de ràdio i instal·lacions performàtiques, entre d’altres.

El projecte Indret. xyz es basa en el procés participatiu de quatre artistes, que reben una premissa comuna: investigar sobre la noció d’indret

Pedra i plàstic. De seguir una línia pintada a terra (Beca Art i Natura a la Creacio 2021)

Instal·lació artística i documental presentada a la tardor de 2021 per Marta R. Chust (Barcelona, 1995) i Roc Domingo Puig (Lleida, 1992), una parella d’artistes que treballen de manera conjunta des del Baix Empordà. La seva proposta, que passa per investigar el desplegament de la tecnologia d’internet d’alta velocitat sobre el territori i el seu impacte ecològic en la societat —des dels Pirineus fins a Celrà— és el primer capítol d’un projecte que actualment segueix la seva residència al Centre d’Art i Natural de Farrera a Lleida.

Calç viva

Instal·lació i llibre d’artista del resident Antonio R. Montesinos (Ronda, Màlaga, 1979) on és mostren els resultats de la seva investigació fruit de l’interès per la calç, un material noble i infravalorat en l’actualitat. Partint dels forns de calç de Genalguacil a Màlaga, l’autor ha explorat i documentat els forns i la rajoleria del bosc de can Taverner. L’ús dels materials pobres, la tecnologia Lo-Fi i els procediments propers al Do it yourself són constants en l’elaboració dels seus treballs.

Orientar-se en la foscor més absoluta

Exposició que pren com a punt de partida el ratpenat, animal amenaçat d’extinció a causa de la urbanització del planeta. Núria Nia (Barcelona, 1986), l’artista convidada el febrer de 2022, és una catalana que treballa principalment des del mitjà audiovisual en combinació amb altres formes artístiques com la performance activant les possibilitats de la mixtura de contextos i pràctiques diverses que nodreixen investigacions sobre temes com els cossos digitals, la imatge-pantalla i el pensament col·lectiu. El resultat podrà visitar-se el cap de setmana de l’11 al 13 de març a la seu de Cultural Rizoma.

Street views (29 i 30 d’abril)

Instal·lació que parteix de la idea de desplaçament sobre el territori per tal de reflexionar sobre la relació entre la frontera i la memòria. Mitjançant les noves tecnologies, l’artista La Marion Balac (Aixen-Provence, França, 1984) aborda els impulsos i les interaccions entre els sentiments i la tecnologia, aproximant-s’hi a través d’una varietat de mitjans per a investigar les lluites i els vincles entre els comportaments individuals i els massius. A més, l’artista també proposa la creació de peces videogràfiques i de registres sonors.

Com el seu nom indica, Indret. xyz vol anar a un lloc precís i tracta de confrontar i abordar els múltiples significats del concepte espai. Ja sigui en l’àmbit de la tecnologia, els materials, la geografia o el cos, la proposta pretén demostrar que aquests no són mai neutres, absents de relats i conflictes. Gràcies a la seva naturalesa rizomàtica, Cultural Rizoma ha ocupat ràpidament tot l’espai on ha arrelat amb les seves propostes atractives i un tarannà inconfusible molt interessant, que mitjançant aquesta programació ja ha determinat el seu propi indret.

En paral·lel i per a aquells que volem cultura a domicili, Cultural Rizoma ens proposa PLECS, un cicle de videocreació, accions i performances en línia que posarà en relleu les matèries primeres que sostenen la virtualitat. Els artistes Laura Llaneli, Irma Marco, Núria Gómez Gabril i Victoria Ascaso són els responsables de desenvolupar aquests projectes només en format virtual, i aparentment invisibles, expandits en el temps
i en l’espai gràcies a internet i disruptius. En definitiva, diverses maneres d’apropar-nos a la cultura contemporània per mitjà de la cultura rizoma.