MÈDOL, eix vertebrador de la cultura a Tarragona

Sovint, quan es parla d’art contemporani a Tarragona es vol fugir tant del passat romà pel qual hom situa la ciutat al mapa, així com de la cultura popular que situa les festivitats de la ciutat al calendari de les festes majors més importants del país. No obstant això, l’herència d’aquest passat i d’aquesta cultura resulta inevitable; així ho interpreta la nova direcció de Mèdol – Centre d’Arts Contemporànies de Tarragona, que sense complexos ha batejat aquest nou projecte amb un nom d’allò més reconegut pels historiadors clàssics. Mèdol esdevé un eix vertebrador, una antena que reclama, un indret des de les entranyes del qual es van extreure les bases de l’actual ciutat; a la vegada, Mèdol és territori, punt de trobada, paisatge i referent. Així és el nou Centre d’Arts Contemporànies de Tarragona, una punxa ferma de pedra sòlida, una antena cultural.

Si fins ara els intents anteriors de crear aquest pol vertebrador posaven el títol de Centre d’Art, ara aquest subtítol és femení i és plural; són les arts, en el seu sentit més ampli, les protagonistes d’aquest nou projecte.

L’espai històric Casa Canals

Els anteriors projectes que portaven per nom Centre d’Art havien ocupat diversos emplaçaments a la ciutat, però no s’acabava de trobar històricament una ubicació ideal, un punt al mapa de la ciutat que identifiqués l’epicentre de les arts.

Finalment, amb el nou projecte Mèdol, el nou Centre d’Arts Contemporànies situa Casa Canals com a focus de la seva activitat. Una casa històrica, amagada entre els carrerons de la part alta, que acull les arts contemporànies que es generen o arriben a la ciutat. Com si el passat fes de coixí al present, com Mèdol, que va permetre construir la ciutat que acull les noves tendències. Tot torna per ser revisitat i reinterpretat.

Pretemporada artística

L’altre ubic és l’exposició col·lectiva amb la qual es va estrenar el passat mes de novembre el nou centre artístic. Una mostra produïda pel Festival Panoràmic Granollers 2020 i promoguda per Roca Umbert Fàbrica de les Arts i l’Ajuntament de Granollers. Exposició que forma part del programa d’exposicions itinerants del departament de Cultura de la Generalitat i que va ser una bona oportunitat per inaugurar el nou centre. Una oportunitat per començar a donar a conèixer el nou projecte a la ciutat mitjançant una exposició en què els artistes participants Itziar Okariz, Mar C. Llop, Mengwen Cao, Teemu Mäki, Francesca Steele, Isa Fontbona i Ricardo Muñoz Izquierdo ens mostren aspectes de la pròpia intimitat per plantejar-nos quins són els atributs que ens defineixen socialment.

‘Mil Sibil·les’ uneix projeccions, poesia i cant per explorar les transformacions de la figura de la Sibil·la, la dona profetessa que per Nadal anuncia l’Apocalipsi

Una exposició on la fotografia s’erigeix en la principal protagonista però on també trobem vídeo, instal·lacions i altres disciplines. Amb aquesta proposta el Centre d’Arts Contemporànies es presenta a Tarragona i deixa entendre que la seva manera de treballar serà aglutinar, aprofitar i reforçar, crear i oferir a Tarragona les propostes del territori i aquelles que es generin fora.

La cloenda d’aquesta exposició es va realitzar durant la primera sessió de Cinemèdol, on es van poder veure els documentals Famílies trans – Construccions identitàries de Mar C. LLop i El vuitè dia d’Àlvar Calvet, als quals els va seguir un debat amb la comissària de l’exposició Mercè Alsina i l’activista trans Lina Mulero.

La cloenda exemplifica clarament la filosofia del nou Centre d’Arts Contemporànies de Tarragona, que fuig de les quatre parets estàtiques i les cartel·les informatives per convertir-se en un espai, també i sobretot de trobada, d’intercanvi; un espai viu i participatiu, de creixement.

Durant aquests mesos de transició també s’han dut a terme demés activitats com ara la conferència-performance Mil Sibil·les, una proposta que unia música, projeccions, textos, poesia i cant per explorar les transformacions de la figura de la Sibil·la, la dona profetessa que per Nadal anuncia l’Apocalipsi. Una proposta de Maria Arnal Dimas, José Luís De Vicente i Eduard Escoffet que es va escenificar uns dies abans de Nadal al claustre de Sant Pau del Seminari de Tarragona seguint amb la idea d’aglutinar propostes i espais al voltant de les arts.

Uns dies abans, Casa Canals acollia el Cens d’Artistes de Catalunya, focalitzat en dos artistes del territori: Edu Comelles, artista tarragoní establert a València, es presentava al públic amb una performance sonora de 28 bafles repartits per l’espai de la Sala Plana, on van fer viatjar el públic a un prat estival, mentre que Daniel Gasol presentava un tour per Casa Canals amb mirada desconstructiva.

Aquests exemples esdevenen una clara mostra del nou caràcter que Mèdol ens presenta, l’acció performativa, l’experiència de viure l’efímer, trencar les quatre parets expositives de la sala per viatjar més enllà.

El nou caràcter del Mèdol ens presenta l’experiència de viure l’efímer, trencar les quatre parets expositives de l’espai idelasalaper viatjar més enllà

La nova programació

L’equip de Mèdol, amb en Vicent Fibla com a director i al capdavant del projecte, té molt clara la línia a seguir, i així ens ho demostra amb la programació del 2022. Un seguit d’espais generats dins la mateixa Casa Canals, així com les col·laboracions externes, creen unes sinergies necessàries amb altres entitats del territori i amb la ciutadania esdevenint així eix vertebrador de la cultura a Tarragona.

Una de les primeres propostes de l’any és l’Extinció Fest, un festival que es podrà gaudir del 22 de gener al 6 de març en format d’exposició col·lectiva dividida en dues parts, Ontologies del marjal i De l’autisme a l’anime en col·laboració amb l’associació Aspercamp, amb els artistes Beatriz Regueira, Elena Blesa, La Queency, Marc Suanes, Mari Reme Silvestre, Neisha, Roser Vernet, Kamran Behrouz i Helena Vinent i comissariada per Oriol Fuster Cabrera a les Golfes de Casa Canals.

Aquesta mateixa proposta oferirà un format d’activitats que inclou la creació musical de Joana Gomila, Tesa i Vladivostok, compaginada amb xerrades i seminaris d’Anna Gas, César Rendueles, Marina Garcés o Rubén Serrano, a la Sala Plana del mateix edifici. Tant l’exposició com les activitats plantegen temes com l’extinció de la humanitat, els ideals i el gènere i trenquen amb el format expositiu a l’ús, una diversitat de propostes amb un fil conductor temàtic que facilitaran al públic la seva anàlisi a través de l’observació però també la interacció amb artistes durant dos caps de setmana on es duran a terme totes les activitats.

A través de la transformació dels records i racons d’infantesa, l’obra d’Ivan Forcadell aconsegueix transmetre el que és incòmode per a una majoria

El nou Espai L serà un altre dels protagonistes del 2022 amb el cicle Espais crítics, sis exposicions comissariades per Quim Torres on exposaran sis artistes del territori durant sis setmanes, unes mostres individuals que esdevindran un aparador per al talent local.

Durant l’estiu les Golfes acolliran l’exposició individual d’Ivan Forcadell, jove artista pictòric d’Alcanar que compta amb un gran nombre d’exposicions a l’esquena i una gran projecció internacional. Comissariada per Gabriel Virgilio, l’obra de Forcadell és una explosió de colors i símbols, un racó d’infantesa i de records que transforma en missatge, sovint per transmetre el que és incòmode per a la majoria. Un art lliure i expressiu que, com ell diu, treballa a la cova, a Alcanar, per arribar arreu.

Al llarg de l’any seran diverses les propostes que ens oferirà Mèdol, com la instal·lació de Cabosanroque Dimonis o l’exposició col·lectiva comissariada per Fito Conesa Ones de resistència, realitzada a través d’un procés comunitari i participatiu.

Aquest primer any de vida de Mèdol presentarà activitats expositives i performatives, concerts, dansa i performance o presentacions de llibres, siguin de producció pròpia o en col·laboració amb altres espais i entitats. Una frontissa que uneix diverses iniciatives, un eix que permet que passin coses diferents, que proposa i a la vegada explora el pols creatiu de la gent per acollir i ser aparador. Una oferta artística i un dinamisme al voltant de les propostes que permetran al públic fidelitzar-se, als desconeguts encuriosir-se i a la resta del territori mirar cap a Mèdol com a referent.