Les històries que estructuren la nostra societat acostumen a respondre a relats rígids, construïts des de centres de poder que imposen una visió hegemònica de la realitat. Desplaçar aquest relat dominant, qüestionar-lo o simplement proposar-ne d’alternatius pot semblar un repte impossible. Tanmateix, posar paraules a l’experiència pròpia obre una esquerda i permet imaginar altres maneres d’habitar el món.
En el trentè aniversari, el MACBA revisa la seva col·lecció per qüestionar els relats que han configurat la història de l’art contemporani. Al Centre d’Arts Santa Mònica, L’assalt de la il·lusió convida a examinar els dispositius culturals que construeixen la nostra percepció de la realitat. I a La Panera de Lleida, Joan Pallé situa la joventut en un espai de fricció on la identitat es construeix entre la voluntat de ruptura i la capacitat del sistema per absorbir-la.
Les entrevistes de la secció Retrats també obren espais de dissidència i de qüestionament. Arnau Blanch trenca un tabú familiar per investigar el linxament del seu avi i convertir la genealogia íntima en una reflexió sobre la violència estructural; SiiGii utilitza el cos com a llenguatge per explorar identitats canviants i imaginar formes de comunitat i resistència; i Carme Riera revisita La meitat de l’ànima des de l’escenari per reivindicar la memòria com a lloc imprescindible des d’on comprendre el passat, assumir fractures col·lectives i sostenir el sentit de la identitat.
La secció (In)visibles, compromesa amb la recuperació de dones artistes invisibilitzades per la història de l’art, dona veu a Gluck, una creadora que va decidir habitar la seva identitat al marge dels marcs imposats pel seu temps: «Vaig vestir com m’agradava, vaig estimar qui vaig voler, vaig habitar el meu cos i el meu nom sense demanar permís». Obrir espai a aquestes veus i reflexionar sobre els relats que han configurat la nostra mirada és l’objectiu d’aquest número i també un gest d’alliberament i de justícia.
