Art i sostenibilitat: atzucac ecològic

Lleida, 1983

L’actual situació d’emergència mediambiental i ecològica no pot ser ignorada. L’escalfament global, la pèrdua de la biodiversitat o l’esgotament dels recursos naturals, entre d’altres, són alguns dels símptomes greus que avui criden a una acció immediata per salvar el planeta Terra. I nosaltres amb aquest. En aquest context, l’art ens injecta una dosi de reflexió i consciència, però al mateix temps també planteja i actua.

El Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA), el Centre d’Art La Panera de Lleida o l’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) són alguns exemples de plataformes que avui estan contribuint al diàleg mitjançant la seva programació. Així mateix, artistes com Juan Zamora, que actualment exposa La vida en emergència a Fundació Sorigué; Paula Puiggrós, guanyadora del Premi Embarrat d’Art Emergent 2023 per 67 pomeres i altres formes de viure i morir, o Lucie Whal, artista visual i cineasta compromesa amb el medi ambient, ens apropen a la realitat d’una manera més sensible i viva a través de la seva pràctica artística.

Així doncs, la sostenibilitat no és només una qüestió de despertar consciències o un tema sobre el qual reflexionar, sinó una pràctica que cal acollir i establir de forma quotidiana. Com argumenta Christian Alonso, actual director de La Panera i opinador d’aquest vuitè número, és indispensable repensar els protocols, les dinàmiques i les inèrcies dels museus i centres d’art amb l’objectiu d’allunyar-se del capitalisme verd oportunista.

La causa ecològica, però, és multisectorial i participa d’un món globalitzat. No podem oblidar que un sistema sostenible és aquell que permet la regeneració dels recursos i del medi sense comprometre l’entorn. Quan el 2 d’agost de l’any 2023 la humanitat ha esgotat tots els recursos naturals disponibles per a aquest any, estem sobrevivint en un engranatge d’alt risc que fins fa poc semblava estable, o atzucac ecològic.

Portada JOSEP PULIDO

Característiques de l’edició en paper:
Pàgines: 60
Enquadernació: rústica
Certificació ecològica FSC
Dimensions: 20 x 25 cm
ISSN: 2696-8681
Editorial: Mangrana Cultura Contemporània, SCCL
Any: 2023

Subscriu-te a la revista!

Accedeix a tot el contingut exclussiu i reb el nostre butlletí puntualment amb totes les novetats abans que ningú.
Per tal d'obtenir més informació sobre les diferents modalitats de subscripció que t'oferim, fes clic al següent botó:

Articles relacionats

La seva obra està clarament influenciada per l’entorn tropical on va néixer, el qual li aporta una tonalitat i sensibilitat úniques, així com una consciència ecològica que li permet ponderar la natura en el lloc que li pertoca.
La seva obra, que acostuma a ser seriada i versàtil, flueix de les planxes metàl·liques a la fusta i de l’aiguafort a la punta seca. També varia en dimensions, ja que, en paraules de Vidal, “cada estil requereix una tècnica i, cada tècnica, d’unes dimensions específiques”.
Durant una època molt dura de la seva vida, el gravat esdevé l’única vàlvula d’escapament. En l’actualitat, però, canalitza la seva obra a través de la pintura, el fotocollage, l’e-collage, el gravat, el collage, la fotografia i el dibuix.
En un encreuament entre escultura i arquitectura, els artistes del land art utilitzen sovint la natura com a material per intervenir sobre ella mateixa alterant el paisatge, sense agredir-lo, per acostar-lo més a l’ésser humà.
Les coses que no puguem entendre les resoldrem vivint. Així ens esperona un dels versos que Goethe escrigué.
Graduada en Belles Arts a la UB i Màster d’Arts Visuals per la Kask School of Arts de Bèlgica, l’artista Paula Puiggròs ha mostrat la seva obra en diferents festivals i exposicions de Catalunya, Bèlgica i Itàlia.
He llegit que Otobong Nkanga (Kano, 1974), l’artista nigeriana que exposa aquests mesos a l’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM), explora «la relació dels éssers humans amb els paisatges».
Amb la música tradicional com a protagonista, la setena edició del Festival Càntut ofereix una proposta musical i educativa per a totes les edats, amb concerts, sopars i àpats populars, exposicions itinerants, tallers i molt més.
L’art no es pot abstreure del món que l’ha engendrat. L’art no pot fer altra cosa que assumir corresponsabilitat com a canal d’interpretació de la vida.
En els últims deu anys, l’emergència climàtica ha esdevingut un tema central en la programació de museus, centres d’art i biennals arreu del món.
La revista Mangrana, encapçalada per la directora de continguts, Laia Pulido, i el director d’art, Josep Pulido, va presentar el vuitè número sobre ‘Art i sostenibilitat’ el dimarts 17 a la llibreria lleidatana la irreductible.
Des d’una mirada polièdrica i nòmada, l’artista contempla i estudia la vida, que desprèn i sosté a la vegada. Les seves obres funcionen com a breus apunts sobre l’etern, on res no és perenne encara que en aparença ho sembli.
M'interessa patrocinar aquesta secció