Josep Maria Alarcón és un artista multidisciplinari i el seu treball es caracteritza per una profunda exploració de l’abstracció lírica i el diàleg entre la ciència i l’art. El seu impuls creatiu es manifesta en la plasticitat del llenguatge conceptual utilitzant aquest binomi per connectar el món sensible amb l’intel·lecte.
L’obra d’Alarcón s’impregna de diverses pàtines que reflecteixen un diàleg constant entre la història, la geometria, la proporció àuria, la filosofia i les humanitats en general. Aquestes influències s’integren tant de forma visible com estructural a la seva feina i ofereixen una interacció entre aquests camps del coneixement.
Un aspecte distintiu de la seva obra és la creació d’instal·lacions de gran format, en què intervé amb pintura matèrica sobre diversos suports, especialment llibres. Alarcón transforma pictòricament aquests llibres, exaltant la seva essència com a icones universals de la transmissió del coneixement. Aquest enfocament no només ressalta la importància dels llibres com a vehicles de saber, sinó que també subratlla el diàleg entre les arts plàstiques i les humanitats.