Continguts

Ens submergim entre les bambolines virtuals de Digital Impact, una exposició virtual instal·lada al Disseny Hub Barcelona que es podrà visitar fins al 27 d’agost.

Hi ha homes que s’han cregut que els nostres vincles íntims amb el patriarcat es resolen vestint-se d’etiquetes feministes: un canvi en l’ús lingüístic del plural, quatre lectures assagístiques i un parell de conceptes clau.

En paraules de l’autor, ‘Manifest Antiromàntic’ és una electroòpera que reflecteix de manera irònica i reflexiva l’estat neoliberal dictatorial que s’amaga darrere el consum digital.

El nou i suggeridor embrió creatiu de la IA combina les últimes tecnologies amb l’enginy, la creativitat i l’atzar, al mateix temps que convida al joc i a l’experimentació artística.

La construcció ‘intel·ligència artificial’ s’encunya per primera vegada per l’informàtic John McCarthy durant la conferència a Darmouth l’any 1956.

Sota el títol ‘LatAm Boom!’, la 27a edició d’Animac està dedicada a l’esclat que l’animació llatinoamericana ha viscut en les darreres dècades.

Mitjançant la percepció, l’enregistrament i el joc de la remescla, l’artista s’endinsa a escodrinyar els marges del sistema per arribar a traslladar-ne les seues distorsions.

Els documentals de Sotorra commouen i sacsegen. Parlen de llibertat, igualtat i identitat a partir d’una feina feta amb el cap, però també amb l’estómac.

El fet que en moltes de les pel·lícules seleccionades es reflecteixin, amb sensibilitat, preocupacions vives, que susciten debat i controvèrsia en la societat, pot contribuir a immergir-se en la riquesa de llenguatges del cinema.

Aquest mes de maig celebrem el primer aniversari d’Ingrid Guardiola com a directora del Bòlit, Centre d’Art Contemporani de Girona, un espai dedicat a l’art que es projecta com a centre de recerca, creació, pensament i vida per mitjà de la mediació amb el jovent, artistes, creadores i comissàries locals i dels projectes educatius.

En els darrers anys, les comarques gironines han estat testimoni de la migració d’alguns espais de creació, producció i exhibició cultural contemporània de la ciutat al poble. Gestors i creatius han cercat un model de vida alternatiu i sostenible en què l’esdevenir de la vida al poble els permeti generar aquests espais idíl·lics on crear i habitar.

Marta Grimalt. Creadora sense embuts i incansable cercadora de nous mons audiovisuals, la cineasta mallorquina Marta Grimalt treballa el cinema com a art. Transformant la seva ànima en fotogrames, aconsegueix plasmar en escenes el seu oníric univers personal.