DANSÀNEU, AL PALLARS. Maridatge cultural

Guardonat amb el Premi Nacional de Cultura, el Festival de Cultures del Pirineu tornava a la normalitat després de dos anys marcats per les restriccions pandèmiques via una 31a edició a vessar d’espectacles –fins a una trentena– amb artistes d’alt nivell, nacionals i internacionals, que han ressituat el Pirineu com a escenari cultural de primer ordre. A més, als eixos temàtics de dansa, música i patrimoni s’hi han sumat aspectes com la memòria democràtica i la reivindicació de l’accés a la cultura per part de la població aneuenca en el context d’un territori sense equipaments escènics. “Tornem en tota la nostra plenitud”, reivindicava la directora del certamen, Rut Martínez.

Sens dubte, al Dansàneu d’enguany s’hi endevinava un projecte transpirinenc que, amb la dansa com a epicentre, ha incorporat els atractius de disciplines artístiques, culturals, socials i econòmiques ja presents al territori fins a redimensionar el concepte de festival estiuenc. I és que el Dansàneu no es tracta d’un festival d’estiu a la manera tradicional, sinó d’una experiència sensorial en què tots i cadascun dels sentits juga un paper rellevant.

Músiques tradicionals del Pirineu
El teló s’aixecava el diumenge 24 de juliol al Prat de Rinau, un espai privat al nucli urbà d’Esterri d’Àneu que s’ha obert per primera vegada a un públic completament bocabadat amb l’actuació de l’Orquestra
de Músiques d’Arrel de Catalunya (OMAC), actual Premi Alícia al Millor Directe, que va delectar els presents amb l’espectacle de nova creació Trencadís, interpretat per trentaun músics joves amb un tímbrica atractiva i sorprenent i signat pel jove compositor olotí Daniel López a partir de poesia postcontemporània en llengua catalana d’autors com Enric Casasses, Clara Fiol, Anna Gual, Sònia Moya, Mireia Calafell, Josep Pedrals, Juana Dolores Romero i Rosa Vilanova. “L’obra s’inspira en cançons de tota la vida que, juntament amb versos de poesia contemporània, serveixen per crear una peça original que apel·la la nostra generació”, afirmava López, segons el qual “té molt sentit interpretar aquesta obra al Dansàneu, ja que per compondre-la m’he inspirat en les músiques tradicionals del Pirineu”.

La 31a edició del Dansàneu resitua el Pirineu com a escenari cultural de primer ordre

Al migdia, però, l’església de Sant Joan d’Isil va acollir la inauguració oficiosa del festival amb el concert de la pianista Laura Farré Rozada, que estrenava el seu segon i multipremiat àlbum Nimbus (Seed Music) en el marc de la presentació de l’exposició del pintor japonès Tatsuji Ohara, seduït per la singularitat de les Valls d’Àneu. En la seva mostra pictòrica, sota el títol Llepada celestial: el Romànic aneuenc vist per Tatsuji Ohara, la natura emula el moviment dels elements primaris i també recorda el so –cap allà on menen els colors– de l’aigua i l’aire. L’última activitat del primer dia correspondria a la projecció del documental d’animació Josep d’Aurel, que donava per iniciats els actes al voltant de la memòria democràtica que continuarien l’endemà amb l’acte en record a les set persones deportades de les Valls d’Àneu –set homes
i una dona– als camps nazis amb un recital de l’actriu Carme Sansa i l’actor pallarès Eduard Muntada i l’acompanyament musical de Quico Pi de la Serra i Pau Cumellas. El concert 300 Crits de Marina Rosell al Firal d’Esterri d’Àneu culminava aquesta jornada d’aprofundiment en el treball d’investigació i divulgació de la memòria democràtica d’Àneu. En aquest sentit, el president del Consell Cultural de les Valls d’Àneu, Ferran Rella, va explicar que el Dansàneu pretenia establir una relació directa amb el territori, un diàleg real i integral des de la transversalitat. “A través del Dansàneu es requereix una aprehensió global, accions omnicomprensives, perquè entenem que la cultura possibilita l’articulació dels fragments”, concloïa Rella.

Creuant l’equador del Dansàneu
El monestir de Santa Maria d’Àneu (Escalarre), considerat el centre espiritual de les Valls d’Àneu, s’estrenava com a escenari de la 31a edició del Dansàneu el dimarts 26 de juliol amb la conferència cantada Mil Sibil·les a càrrec de Maria Arnal, Eduard Escoffet i José Luis de Vicente (comissari de Sónar+D), que van trenar les seves veus amb imatges i textos per explorar les històries que s’amaguen darrere del fascinant personatge mil·lenari de la Sibil·la. Així doncs, partint de les dimensions místiques, filosòfiques i feministes d’aquest insòlit ritu pagà, tots tres van anar desgranant el seu projecte per adaptar el Cant de la Sibil·la al segle XXI.

El mateix espai acollia a continuació el concert del grup de folk i electrònica Tarta Relena, format per Marta Torrella i Helena Ros, que van presentar Fiat Lux, un disc que es fa seu un repertori que va
des de músiques de tradició oral fins a cançons d’autor que, d’una manera o altra, es relacionen amb el Mediterrani com a àrea geogràfica. En una peculiar oda al contrast dels sentits, els timbres d’ambdues veus s’enllaçaven i es travaven fent nusos, fluïen com l’aigua i esdevenien rasposes com l’estepa, i s’allunyaven en dissonàncies afilades alhora que es retrobaven novament sempre a la recerca de la complexitat en la senzillesa i de la màxima expressió amb l’ús del mínim d’elements possible.

El Festival de Cultures del Pirineu arribaria l’endemà al seu equador particular mitjançant un encàrrec del festival a l’excel·lent i versàtil pianista luxemburguès Francesco Tristano, un músic sense fronteres ni prejudicis que va unir esforços amb els ballarins Iratxe Ansa (Premio Nacional de Danza 2020) i Igor Bacovich per omplir una tela en blanc des d’on partir de zero i desenvolupar un diàleg franc entre ells. Entre la resta de noms destacats de la jornada hi havia el de la cantautora vigatana Joana Serrat, que va presen- tar amb la banda The Great Canyoners les cançons del seu multipremiat disc Hardcore from the Heart (Premi Enderrock de la Crítica 2021), i el del ballarí Toni Jodar, que va impartir una conferència ballada sota el títol Tra Tra Tra: tradició, transmissió, traïció, una exploració singular en què el ballarí observava les influències mútues entre la dansa contemporània i tradicional com un acte ja no de traïció cap a totes dues, sinó d’amor incondicional a tota la dansa.

“Tra Tra Tra: tradició, transmissió, traïció” és un acte d’amor incondicional a la dansa que mostra una exploració entre tradició i contemporaneïtat

Finalment, el pas de l’equador es feia realitat amb un apropament al patrimoni natural de les Valls d’Àneu; concretament, a través d’una doble caminada naturalista guiada pels responsables d’Obaga amb una trobada poètica a Aurós com a colofó final. Indret amb unes vistes privilegiades, aquest petit racó de la Guingueta d’Àneu va rimar en plena harmonia amb els versos del poeta Lluís Calvo –que acaba de publicar Cor pirinenc. El poema de Fontalba i Gotanegra– i de l’escriptora basca Itxaro Borda. Ara bé, l’assedegament fruit de l’excursió a ple sol només s’acabaria saciant del tot gràcies al so del pianista de jazz Xavi Torres, un dels músics més destacats i amb major projecció del panorama jazzístic europeu, que va tenyir la seva actuació amb una gran varietat d’estils i textures que s’encarregaria d’executar amb molta llibertat i singularitat acompanyat per Karen Lugo, una bailaora mexicana guardonada per la seva innovadora investigació sobre el flamenc, tot i que és el seu bagatge en dansa contemporània el que va transportar el pianista cap a nous horitzons.

Tanmateix, un dels plats forts de la 31a edició del Dansàneu tindria lloc al Firal hores després. Parlem de l’estrena del projecte en residència RE-, liderat pel músic Adrià Grandia, amb la dansa d’Anna Romaní i l’electrònica de Carlos Martorell. Què és la música tradicional? I arrel de fer música amb un instrument tradicional, tot allò que se’n deriva pot ser classificat com a música tradicional? Els artistes van proposar aquestes qüestions als presents per fer-los dubtar sobre la tradició i refer l’imaginari sonor que ens envolta mitjançant sintetitzadors que empraven samples de gralla, sensors de moviment que generaven so, dansa antiga recodificada i en un compendi d’efectes sonors altisonants. En definitiva, una espectacle que va generar interès i estranyesa entre el públic a parts iguals.

En l’àmbit de la producció pròpia
El Dansàneu ha consolidat la seva faceta com a productora de projectes amb un cicle de tres propostes de petit format que començava amb l’Esercizio di stile del pianista Francesco Tristano i els ballarins Iratxe Ansa i Igor Bacovich i que tindria continuïtat el dia següent amb la interpretació brillant i energètica del pianista tarragoní Xavi Torres i la ballarina Karen Lugo, un duet inèdit fins a la data. “Aquest tipus de confluències creatives, incentivades pel Dansàneu a manera d’encàrrecs, permeten ensenyar d’una forma pràcticament inèdita espectacles de petit format protagonitzats per artistes de renom”, assenyalava la seva directora, Rut Martínez.

És el cas de la tercera i última proposta d’aquest cicle, que es va poder veure el divendres 29 de juliol gràcies a l’entesa de l’experimentat ballarí anglès Julyen Hamilton i la percussionista catalana Núria Andorrà. Ambdós artistes, referents en l’àmbit de la improvisació, van posar música i dansa en conversa amb l’entorn i l’acústica de Santa Maria d’Àneu per tal d’integrar l’espectador com a part activa de l’escolta.

L’aigua és la protagonista
La intensitat intermitent amb què la pluja va regar divendres el territori d’Àneu no impediria l’estrena del festival a Roc Roi, mitjançant una plataforma damunt de l’aigua al pantà de la Torrassa, amb la doble proposta del ballarí Pol Jiménez, que es va posar en la pell de la figura mitològica d’un faune que durant la migdiada fantasieja amb les nimfes, i la pianista Gemma Humet, que va combinar música electrònica, sinte- titzadors analògics i cançó d’autor amb una veu mediterrània inconfusible com a fil conductor per presen- tar el seu nou treball discogràfic Rere tot aquest fum davant de cinc-centes persones.

Pol Jiménez es posa en la pell de la figura mitològica d’un faune que fantasieja amb les nimfes mitjançant una plataforma damunt de l’aigua al pantà de la Torrassa

El dissabte 30 de juliol situaria el polifacètic Marc Parrot i la ballarina Aina Alegre al centre gravitatori del festival per tal que conjuguessin la lírica i la profunditat de les lletres del primer, així com la seva experimentació dels sons, amb el talent i la porositat de la segona. Anteriorment, la ballarina i Premi Nacional de Cultura 2022 Núria Guiu havia presentat el projecte Cyberexorcisme en companyia de cinc tiktokers amb l’objectiu de desplaçar i/o exorcitzar els mecanismes i les eines coreogràfiques des d’Internet a l’escenari.

El festival Dansàneu posava diumenge punt i final a vuit dies dedicats a mesclar dansa, música
i patrimoni –i pluja– a les Valls d’Àneu. El ballarí i expert en dansa d’arrel basca Jon Maya, director de la companyia Kukai Danza i guanyador de tres Premis Max, va oferir un solo creat per a l’ocasió al monestir de Santa Maria d’Àneu. Encara a manera de fermall, Sorpe (Alt Àneu) acollia la darrera de les propostes, articulada a partir de l’obra Solitud de Víctor Català/ Caterina Albert; Més lloc per a la fosca, amb l’actriu Elvira Prado-Fa- bregat al capdavant i una companyia de format petit que incloïa el músic Carles Viarnés, va clausurar una jornada final que havia engegat amb la rondallaire Patricia McGill i l’acordionista Blai Navarro a Cerbi (la Guingueta d’Àneu), un dels espais de nova incorporació a la programació d’enguany.

“El públic descobreix nous indrets, de vegades fins i tot espais privats que s’obren amb el pretext del Dansàneu i gràcies a la generositat de les persones del territori”, reconeixia la directora del festival, Rut Martínez. Enguany han estat tres: Aurós, la Torrassa i l’empresa local Roc Roi. Definitivament, que el Dansàneu se celebri al Pallars és el millor que pot passar, resa el lema del Festival de Cultures del Pirineu, un projecte obert al públic de totes les edats que posa en valor la riquesa patrimonial i natural de les Valls d’Àneu per maridar-la amb una proposta cultural eclèctica que es vertebra a partir de la dansa i la música d’alta qualitat, que mescla les propostes més contemporànies i que incentiva la nova creació amb la cultura d’arrel.