Instal·lació

És una artista multidisciplinària. La seva pràctica se centra en l’ús transformador d’objectes trobats i tèxtils de segona mà, amb què explora temes com la llar, el desplaçament i la descomposició.

Galindo utilitza la performance, el vídeo i la instal·lació per articular els projectes artístics. El seu enfocament se centra a explorar la manera en què es manifesten les dinàmiques socials i globals.

Amb formació en història i una base sòlida en l’art contemporani, Francele Cocco explora les interseccions entre el marxisme, la filosofia de la imatge i la pràctica artística.

Isabel Herguera, originària de Sant Sebastià, és una destacada artista visual, directora i productora d’animació espanyola.

Artista i fotògrafa. Amb obres com «Energia submergida», «Firma» o «El cabal del riu», qüestiona els espais ocults de poder i la seva dimensió social.

És una artista del Trash Art i fotògrafa. El seu treball es mou als marges d’allò que hom pot considerar art, però és precisament en aquest espai conceptual on resideix la seva força i determinació artístiques.

Francisco de Pájaro, més conegut com Art is Trash, és un artista de carrer dedicat a l’art de la brossa. Nascut a Zafra, un municipi de Badajoz, i després d’haver passat dos anys a Londres, l’any 2003 s’assenta a la Ciutat Comtal, des d’on, actualment, desenvolupa la seva carrera artística.

Creador de Orri Dels Èns. Una obra immersiva-sensorial que explora l’art totèmic a través del folklore local i d’un joc musical de trucada i resposta. En aquesta obra, l’audiència (individual o en parella) travessa dues instal·lacions d’art enllaçades entre si.

La sevillana Maria Cañas es determina agitadora cultural, iconoclasta audiovisual i piròmana de ments. Practica una videoguerrilla, que s’introdueix en els tòpics i els prejudicis per dinamitar-los i la rialla.

Formada en belles arts a la Universitat de Barcelona, Julia Montilla es serveix d’una multiplicitat de mitjans per analitzar el paper de la imatge i la construcció visual del quotidià. Mitjançant dispositius com el vídeo, la instal·lació, la fotografia, l’escultura o els diaporames

Hac Vinent explora el desig, la identitat i el cos des d’una mirada sorda, neurodivergent i queer que qüestiona les representacions normatives dels cossos disques.

Viu i treballa a Bilbao. El seu treball té un caràcter eminentment multidisciplinari. La fotografia conviu amb els objectes intervinguts i la instal·lació per explorar els conflictes, tant d’identitat com socials i polítics, de l’individu.