El nostre equip
Desplegar l'ànima creant
Sòcia fundadora, directora general i editora.
Dedicada a (re)enfocar els principals debats que versen sobre l’art i en general sobre la societat, que avui és, malauradament, econòmica.
La senzillesa és grandesa
Soci fundador, director artístic i maquetador.
Dedicat a la immersió conceptual, fruïda i única què és Mangrana mitjançant l’experiència artístico-visual.
Alba Sapena
Lleida (2000)
Som el que queda per canviar
Sòcia fundadora i directora de la secció Z.
Dedicada a representar la generació Z. És la veu que ens recorda que res havia de ser i que tot al mateix temps és.
Blanca Linares
Igualada, 2000
L'art és la manera més bonica de fer la revolució
Col·laboradora
Dedicada a conèixer i plasmar el motiu més íntim de la creació. Tractant d’il·lustrar el camí que uneix l’ànima amb l’obra de l’artista.
Etna Miró
Barcelona, 2001
El que roman és allò metafísic −l'art
Col·laboradora
Dedicada a pensar i escriure la literatura i l’art en aquell plec íntim i delicat on la proximitat amb la vida els fa constel·lats, infinits, il·luminadors.
Cristina Mongay
Lleida, 1988
L'art és tan necessari per a l'ànima com l'oxigen ho és pel cos
Col·laboradora
Historiadora de l’art, gestora cultural i periodista. Dedicada a posar mots a aquelles experiències creatives que deixen sense paraules.
Noemí Vilaseca
Solsona, 1980
Sentir i escriure per fer sentir
Col·laboradora
Comunicadora a través del periodisme i el protocol. Dedicada a explicar realitats singulars. Acòlita del periodisme lent, de vocació. Soc més d’històries que de notícies.
Anna Sàez Mateu
La Granja d'Escarp, 1969
M'agrada batre records
Col·laboradora
Periodista. Ha guanyat premis com el Pica d’Estats, el Tasis Torrent o el Mila d’igualtat de gènere. Li agrada batre records (sense accent, és clar) i per això mira pel Retrovisor del diari Segre.
Jael Violant Romero González
París-Barcelona, 1998
L’art ens humanitza
Col·laboradora
Crítica d’art. Historiadora de l’art, humanista i música. Mirada atenta i esperit crític.
Eduardo Martínez
Viladecans, 1962
El popart i el surrealisme són l'epicentre i la font principal del meu univers creatiu
Col·laborador
Il·lustrador, dissenyador gràfic i artista del collage
Enric Garcia Jardí
Tarragona, 1992
Sovint les obres d'art emeten senyals sobre qui som i en quin context ens trobem
Col·laborador
Escriptor i periodista. Ha estat guardonat amb els premis Recvll (2018), Joan Marc Salvat (2019) i Francesc Candel (2022) de periodisme, i amb un accèssit al V Premi de María Luz Morales de periodisme feminista (2022).
Ana González Chouciño
La Corunya, 1981
Escriure és com caminar sense rumb. Sé on comença el camí, però no on em portaran les paraules
Col·laboradora
Nascuda a La Corunya, emigra a Edimburg després d’estudiar Història de l’Art i treballar durant cinc anys al CGAC (Centro Galego de Arte Contemporánea).
Marina Rúbies Ballarín
Castellserà (1996)
Tots els usos de la paraula són per a transformar
Col·laboradora
Guionista, periodista i docent. Treballa en comunicació per apropar i difondre la cultura, i també escriu per reflexionar-hi al respecte. Ha guanyat premis per a reportatges com el de l’Associació Hera (2022) per escriure amb perspectiva de gènere i diversos com a guionista per llargmetratges. També condueix un pòdcast sobre el procés de creació en les arts escèniques, Territori creatiu, de FiraTàrrega.
Ortésia Cabrera
Amposta (1989)
Si no hi hagués un patriarcat binari i cis heterosexual, no hi hauria gent trans i no binària
Col·laboradora
És escriptora, artista, comissària i militant. Ordena desigualtats des de la voluntat de sublimar-ne bellesa i n’articula, des d’un cos set voltes rebel (dona trans, rural, catalana, de classe treballadora, neurodivergent, discapacitada, supervivent d’abusos sexuals en la infància), textos, pintures, instal·lacions, formes, conseqüències, llocs, dinàmiques, espais i comunitats.
Christian Alonso
Lleida, 1987
Es fa necessari repensar els protocols, les mecàniques i les inèrcies dels museus i centres d'art enllà dels oportunismes del capitalisme verd
Col·laborador
Investigador, escriptor, curador i docent.
Jordi Gervás Arruga
Lleida, 1982
Els algorismes d'IA aprenen els patrons i estructures de diferents tipus d'art i després utilitzen aquest coneixement per generar peces noves
Col·laborador
Enginyer informàtic i graduat en multimèdia. Malabarista al sector públic per a implantar projectes tecnològics innovadors. Col·laborador de la UdL, de la UOC i de TEDxLleida.
Rosa Maria Gil Iranzo
Barcelona, 1972
En la tecnologia les modes passen i el que resta són les solucions pràctiques que ens aporten
Col·laboradora
És doctora en Informàtica i Comunicació Digital i llicenciada en Ciències Físiques. Té un postgrau en Psicologia i, en l’actualitat, és professora agregada a l’Escola Politècnica Sup. de la UdL.
Riane Eisler
Viena, 1937
Roman emergent una visió del món que ens connecta amb les arrels primigènies més orientades a la cooperació
Col·laboradora experta
És autora de El plaer sagrat i d’altres llibres com El calze i l’espasa i La veritable riquesa de les nacions. Presideix el Centre d’Estudis de Cooperació i edita Interdisciplinary Journal of Partnership Studies. Assessora governs i empreses i imparteix conferències arreu del món.
Col·laboradors habituals
-
Leticia Garcia Merino, Girona (1987)
Historiadora de l’art, docent i activista per a la igualtat -
Joan F. Barceló Ribas, Palma (1984)
Creador de contingut audiovisual, comunicador, presentador i redactor -
Blanca Linares, Igualada (2000)
Periodista i màster en comunicació corporativa integral -
Etna Miró, Barcelona (2001)
Escriptora guardonada amb un centenar de premis literaris i membre de l’equip motor de la tertúlia Cafè Continental de l’Ateneu Barcelonès -
Mireia González Antó, Lleida (1969)
Periodista -
Cristina Mongay, Lleida (1988)
Historiadora de l’art, gestora cultural i periodista -
Víctor Baraldés Martínez, Lleida (1999)
Gestor cultural graduat en Dret i ADE i escriptor -
Noemí Vilaseca, Solsona (1980)
Comunicadora a través del periodisme i el protocol -
Anna Sàez, La Granja d’Escarp (1969)
Periodista i actual directora del diari Segre de Lleida -
Jael V. Romero González, París-Barcelona (1998)
Crítica d’art. Historiadora de l’art, humanista i música -
Eduardo Martínez, Viladecans (1962)
Il·lustrador, dissenyador gràfic i artista del collage -
Enric Garcia Jardí, Tarragona (1992)
Escriptor i periodista guardonat -
Marta Argilés, Vilanova de Bellpuig (1999)
Periodista i cantautora a temps compartit -
Ana González Chouciño, la Corunya (1981)
Escriptora, historiadora de l’art i màster en comissariat i crítica d’art -
Marina Rúbies Ballarín, Castellserà (1996)
Guionista guardonada, periodista i docent
Col·laboradors experts
“Si no hi hagués un patriarcat binari i cis heterosexual, no hi hauria gent trans i
no binària”
“La censura és un virus i la manca de llibertats polítiques està intimament lligada a l’absència de llibertat creativa”
“L’artista ha reclamat, i en bona mesura ha conquerit, una mena de ‘dret a la
irreverència moral’”
“És necessari repensar els protocols, les mecàniques i les inèrcies dels museus i
centres d’art enllà dels oportunismes del capitalisme verd”
“Deshumanitzar, infantilitzar i estetitzar el sofriment de les dones té
conseqüències. Per molta diversitat i empowerwashing que emprem, urgeix
canviar el relat visual”
“Els algorismes d’IA són capaços d’aprendre els patrons i estructures de diferents
tipus d’art i després utilitzar aquest coneixement per generar peces noves”
“La història de l’art dels últims tres segles resulta molt il·lustrativa per tal de
comprendre els motius pels quals tants acadèmics s’han llançat als braços del
relativisme”
“En la tecnologia les modes passen i el que resta són les solucions pràctiques que ens aporten”
“El rol de l’home s’entenia dins un sistema de creences on la sexualitat esdevenia inherent al cicle de la vida”
