Després d’haver sobreviscut als dos anys de pandèmia, la novena edició del festival reapareix amb més força i a través d’una programació anual. Organitzat per l’Ajuntament de Tarragona, ho fa sota la direcció de Jesús Vilamajó i responent per primera vegada a un eix temàtic vertebrador: la guerra. Amb tot, esdevé des d’una mirada poètica per tal de desfer l’imaginari col·lectiu preestablert.
A través de la participació de més de mig centenar d’artistes, les exposicions d’enguany recullen un seguit sorprenent de documents visuals de les guerres del darrer segle, que podrien considerar-se com el conjunt de crims més gran de la humanitat. Noves perspectives carregades de gran sensibilitat artística posen de manifest un llistat de successos que necessitarien ser revisats per tal de (re)catalogar-los, degudament, en la història recent contemporània.
Amb aquesta reobertura, el festival aporta noves proves dels efectes de la Guerra Civil Espanyola i assenyala nous punts d’interès en conflictes més recents com el d’Ucraïna, entre altres. Lluny de rebre discursos sentenciadors, el jurat popular que visita l’exposició es troba amb noves preguntes: qüestions, algunes, que no apareixen a les imatges dels camps de batalla i amb les quals il·lustrem comunament aquests fets.
Wartime!: manifest de les cicatrius ignorades (del 8 de novembre de 2022 al 8 de gener de 2023) L’exposició central de l’SCAN s’allotja a la Casa Canals del Mèdol – Centre d’Arts Contemporànies de Tarragona i respon a la convocatòria Talent Latent. Des del naixement del festival al 2008, aquest format ha resultat un pilar fonamental. En aquesta ocasió, d’entre les 120 propostes presentades per artistes emergents, n’han estat seleccionades 9. Sota el nom de Wartime!, aquesta mostra ha estat curada per Sema D’Acosta amb una premissa clara: evitar els treballs fotoperiodístics, un fet que no ha impedit que el conflicte ucraïnès hi fos present.
El projecte Layers del jove polonès Konrad Dobrucki és fruit de les visites que feia, en plena època d’atacs, a ciutats ucraïneses. Durant els viatges amb vocació d’ajuda, va poder observar la preocupació dels ciutadans per salvaguardar el seu patrimoni, un fet que li va despertar gran curiositat.
Davant d’aquestes fotografies, com si gairebé s’hi encaressin, trobem les impressions sobre vidre de l’artista tarragoní Lluc Queralt. Estampes que ens traslladen a Rússia, però remuntant-nos a una altra època, la de la Segona Guerra Mundial, concretament a la ciutat de Khimki, des d’on es fabula que les tropes de Hitler van poder veure les torres del Kremlin. Fugint completament de l’estètica militar, Queralt ens fixa la mirada en aquells detalls naturals que resisteixen estoicament les dures condicions climatològiques.
Però Ucraïna és sols un dels múltiples conflictes bèl·lics que apareixen a Wartime!, atès que la Primera i la Segona Guerra Mundial hi són presents en forma de retrats. Observant-los pots copsar com la manera que tenim de mirar-nos els uns als altres ha estat sempre una font de conflictes.
In Wartime, del basc Roberto Aguirrezabala, és un dels conjunts de retrats que trobem i que mostra els soldats alemanys nazis en entorns humanitzadors d’oci o família. També s’hi exposen articles com cantimplores, estris d’afaitar o caixes de tabac que serveixen d’exemple d’objectes industrials i impersonals que podien adquirir una forta vinculació amb cada milicià.
A Machine / Womankind, de la peruana María María Acha Kutscher, trobem retrats femenins de la Segona Guerra Mundial. Mitjançant la tècnica del fotocollage, l’autora combina fotografies de dones executant tasques en plantes i fàbriques de defensa amb cartells de propaganda i pintures de guerra per primer cop,contrastant així la mirada masclista d’aleshores amb les dones empoderades del moment.
A Pasado y Presente, l’artista sevillana Laura Zorrilla escaneja una col·lecció de gairebé 300 negatius en plaques de vidre per mostrar-nos una sèrie fotografies fetes a membres d’una comunitat minera polonesa, assentada al nord-est de França, després de la Primera Guerra Mundial. Però les troballes, que va adquirir al Rastro de Madrid, no només poden posseir gran valor històric, sinó també humà, atès que ens connecta amb el valor mateix de poder narrar la història d’on venim i cap on anem.
Escodrinyar el passat per reparar els estralls de la guerra és el que comparteixen les propostes visuals del japonès David Favrod i l’argentina Madelaine Ekserciyan. Amb Hiraki, Favrod construeix un imaginari molt singular sobre l’episodi tràgic que pogueren viure els seus padrins. Mayrig, ‘mare’ en armeni, és un recull de les fotografies que Madelaine Ekserciyan realitza durant els seus viatges a Armènia, un país durament marcat pel genocidi turc i del qual, el seu pare, va haver d’emigrar.
Scan i els secrets de la Guerra Civil
(del 18 de novembre de 2022 al 8 de gener de 2023)
A l’espai de creació contemporània La Grey i al claustre de l’antic ajuntament s’hi allotgen varies exposicions que ens descobreixen alguns detalls sorprenents del conflicte de la Guerra Civil. D’una banda, a Balazos, grafitos y temple de Julián Barón s’hi exposen les troballes d’aquest fotògraf i docent en una antiga fàbrica abandonada al Baix Aragó, un enclavament que va servir de refugi per a soldats. Les seves parets pintades encara expliquen històries desconegudes. A Maquis, Jesús Monterde ret un homenatge als guerrillers antifranquistes que van lluitar per la República. Un cop ja acabada la guerra, aquesta és una invitació a parlar de tot el que va succeir i tancar ferides; així mateix per qüestionar el pacte de silenci i no-agressió de la Transició.
Conversar sobre aquests aspectes és el que suscita la trobada amb l’artista Ricard Martínez, qui exposa el rol de la fotografia com a eina de propaganda durant la Guerra Civil a través de la pàgina impresa. La conversa porta el títol La imatge reclutada i es realitza al Photobooks SCAN, un altre dels espais que conformen clarament la idiosincràsia del festival. Comissariat per Natasha Christia, té lloc al Museu d’Art Modern de Tarragona i s’anomena Guerra a distància. En aquest espai també es dona cabuda a les publicacions que promouen una mirada crítica al relat mediàtic dominant sobre la guerra.
Full Contact, un espai de trobada
Un altre espai que conforma l’ADN del festival SCAN és el Full Contact, lloc de trobada entre agents culturals i artistes emergents. Enguany, els autors escollits disposen d’un espai propi on mostrar l’obra als visionadors visitants. És el cas, per exemple, de la fotògrafa Paula Artés, que ha tret un balanç molt positiu de l’experiència. Precisament, l’artista búlgara Hristina Tasheva va ser qui va guanyar l’edició Full Contact 2018 i enguany compta amb una exposició central a l’SCAN. A Far away from home: the voices, the body and the periphery, l’artista es qüestiona com s’organitza la cultura de la memòria o com construïm la nostra identitat a partir de com ens veuen els altres. Per respondre a aquestes preguntes, l’artista viatja fins als camps de concentració i treball nazis d’Alemanya, França o Polònia i també investiga les ubicacions exactes dels camps comunistes a Bulgària.
En definitiva, el recorregut visual de l’SCAN Tarragona d’enguany interpel·la el visitant a través d’una successió de flaixos que ens revelen algunes de les proves menys estudiades dels darrers cent anys de bel·licisme. Com si es tractés d’un estudi forense de gran magnitud, l’SCAN ens mostra els marges col·laterals de la guerra per traslladar-nos a espais de reflexió més actius.
