Art contemporani

Inclosos entre els 100 artistes més representatius de l’art polític internacional al llibre Art & Agenda: Political Art and Activism, aquesta parella d’artistes ben avinguts segueix desplegant la seva passió per l’art mitjançant dues grans línies argumentals: l’ecologia i la geometria social.

La sevillana Maria Cañas es determina agitadora cultural, iconoclasta audiovisual i piròmana de ments. Practica una videoguerrilla, que s’introdueix en els tòpics i els prejudicis per dinamitar-los i la rialla.

Agostina Laurenzo relaciona la investigació artística amb la científica, amb les quals explora els camp de la química i de la síntesi de polímers per donar lloc a la creació de bioplàstics.

Formada en belles arts a la Universitat de Barcelona, Julia Montilla es serveix d’una multiplicitat de mitjans per analitzar el paper de la imatge i la construcció visual del quotidià. Mitjançant dispositius com el vídeo, la instal·lació, la fotografia, l’escultura o els diaporames

Fotògrafa i professora catalana del Pallars Sobirà. Llicenciada en belles arts, especialitat d’imatge, per la Universitat de Barcelona, combina la creació artística amb projectes docents.

Treballa amb diferents formats que abasten el vídeo, la fotografia, el text, l’escultura, la performance o la instal·lació. La seva obra, travessada pel discurs crip-queer, aborda la idea de la construcció humana, posthumana i infrahumana.

El treball de Marion Balac explora els impulsos i les interaccions entre els sentiments i la tecnologia, abordant-los a través de diversos mitjans per investigar les lluites i els vincles entre els comportaments individuals i de masses.

Formada en cinema, art digital i comunicació, Núria Nia treballa principalment des del mitjà audiovisual en combinació amb altres formes artístiques com els entorns transmèdia, la performance o la instal·lació.

Treballa a partir de l’anàlisi, la modificació i el registre dels espais que construeixen la nostra experiència quotidiana, intentant comprendre com aquesta es desenvolupa en un entorn híbrid, barreja d’allò real amb allò fictici, allò urbà amb allò natural i allò físic amb allò digital.

Són una parella d’artistes que treballen conjuntament des de 2015. Els seus projectes artístics es mouen entre la producció i la investigació artística i sorgeixen com a resposta a les condicions d’un context específic.

L’almacellenca Agnès Pe s’endinsa a escodrinyar els marges del sistema per arribar a traslladar-ne les seues distorsions. En aparença casuals, alguns dels fragments amb què elabora la seva obra són fruit d’experiències quotidianes que, en descontextualitzar-les, es tornen peces sonores i/o audiovisuals.

Es dedica a la docència i és mestra d’escola i fotògrafa formada a l’escola d’art de Sevilla. Es considera una viatgera empedreïda que sempre va acompanyada de la seva càmera per captura instants del trajecte.