Som a Berga. Però quan es fa cap al Konvent, és fàcil tenir la sensació de plantar-se a Detroit, entre romanalles d’infraestructures industrials d’un altre temps. Ai Weiwei, Abel Azcona, Rai Escalé, Perico Pastor, Albert Pla, Roger Mas, Pau Riba, Emilio Morenatti, Samuel Aranda i Flavita Banana, per esmentar alguns noms, s’han sentit atrets de mostrar-hi el seu treball per l’energia pretèrita i transgressora de l’espai, lluny dels circuits oficials i les seves cotilles, on fan vida més d’una vintena de persones, a més dels artistes que s’hi acullen en residència. Ens trobem a Cal Rosal, una antiga colònia tèxtil al costat del Llobregat nascuda a final del segle XIX i abandonada fa 30 anys, amb diferents naus i un edifici avui central, que havia exercit la funció de convent. Des del 2004, la “c” s’ha convertit en una “k” per bastir nous imaginaris a la comarca a través de l’art i la cultura en un marc de coneixement global però amb el cor afermat a la memòria, el present i la gent del lloc. Konvent és un centre artístic multidisciplinari i orgànic, és un experiment constant i és l’associació cultural que el mena amb el doble objectiu de fomentar la creació innovadora i dignificar l’entorn.
Deu ser per tot això que els artistes acudeixen al Konvent demanant molt poc a canvi. I quan hi ofereixen un concert o hi exposen la seva obra brinden al públic una experiència que no està a l’abast dels circuits convencionals. “L’espai és especial, parla per ell mateix, i el tracte humà que s’hi troben els creadors els fa venir per empatia, perquè aquí ningú no s’hi guanya la vida. S’hi respira una manera de ser i de fer”, explica Pep Espelt, fundador del projecte, juntament amb Rosa Cerarols i Eduard Finestres.
Crucifixos i imatges esgrogueïdes de verges a les parets escrostonades, una pissarra d’escola de les d’abans, una infermeria i una capella ens revelen el passat del Konvent. Tot i que són espais dessacralitzats, s’hi respira el màxim respecte vers la memòria. “Van ser cent anys de matriarcat, amb més vida de les monges que de nosaltres. Si trenquem la memòria, trenquem l’essència del nostre discurs”, destaca Rosa Cerarols, doctora en Geografia i professora d’Humanitats a la UPF. Reivindiquen la recuperació de la memòria històrica en clau de gènere, en tant que també la força social de la fàbrica era eminentment femenina. L’origen del projecte rau en la mostra d’art efímer Konvent.0 el 2004, que va tenir continuïtat durant una dècada fins que es va crear l’associació, i amb ella va néixer una programació cultural estable. Paral·lelament, es van començar a rehabilitar diferents estances i a fer manteniment del verd exterior, que engolia el patrimoni industrial en desús.
L’ànima d’aquest pol cultural són les persones. L’autogestió és central en l’axiologia del Konvent, que es mou gràcies al voluntariat i la inversió de les seves hores no remunerades. Defuig les subvencions per preservar la llibertat. Si Konvent aconsegueix ser sostenible és gràcies al bar, que serveix beure i algun tast gastronòmic quan hi ha actuacions o instal·lacions, així com les tres convocatòries populars que s’organitzen els primers mesos de l’any: una calçotada, una arrossada i una sardinada, acompanyades d’algun concert. Aquestes trobades permeten fer calaix abans d’estrenar la temporada a la primavera i poder programar (malgrat les dificultat de finançament, la coherència els ha permès donar carabassa a marques de la talla de Zara, Samsung o Red Bull, que s’han fixat en l’espai amb fins publicitaris).
Una aposta per projectes rupturistes
Un dels puntals del Konvent són les residències, obertes a l’estiu. Són una plataforma d’ajuda per al creador que normalment queda al marge dels circuits convencionals. Hi són benvingudes persones artistes i investigadores de qualsevol àmbit, des de les arts plàstiques fins a les escèniques, la música, la tecnologia, la gastronomia, la ciència o camps que encara no tenen nom. S’aposta per projectes emergents i minoritaris, rupturistes i compromesos amb l’entorn. Les places es convoquen anualment en les modalitats nacional i internacional, i a través del preu simbòlic que fan pagar l’associació pot oferir residències becades. Cada any s’intenta diversificar el perfil de resident, quant a origen, disciplina i identitat, la convivència amb el qual també esdevé una experiència. Així mateix, es col·labora amb l’ONG internacional Artists at Risk, per mitjà de la qual el 2019, per exemple, Konvent va acollir la rapera keniana Grace Munene, activista que lluita pels drets del col·lectiu LGTBIQ amenaçada de mort al seu país.
Per entendre millor aquest projecte berguedà cal conèixer-ne algunes de les seves múltiples iniciatives, que se solen anunciar públicament amb poca antelació per evitar saturar l’espai. A tall d’exemple, la primavera passada Eduard Finestres va idear el programa de la Bacanal. Bevia de la tradició i, alhora, de la imaginació absurda, en què tant es convidava el públic a veure algú tallar pernil en un cementiri com a participar en una processó amb músics fins a acabar al voltant d’una taula. Ben diferent és el festival Kontrast, a l’abril. Nascut de la voluntat de fer entrar el circ contemporani a Catalunya, enguany s’hi han pogut veure espectacles com Rouge Nord, de la companyia francesa Cirque Pardi!, una proposta de circ al carrer de gran format amb el sabor cinematogràfic de Quentin Tarantino i Wim Wenders. Una peculiaritat de Kontrast és que tothom que hi treballa cobra el mateix, des de qui escombra fins a l’artista de més renom.
Fotografia compromesa
En un altre àmbit, hi ha el festival de fotoperiodisme. L’abril de l’any que ve se n’estrenarà el segon, titulat “Sobreviure”, i s’obrirà a una fotografia més artística per tractar la noció de la supervivència davant del canvi climàtic, la pandèmia, la crisi energètica, la guerra, els incendis… El premi Pulitzer Emilio Morenatti, que ja va participar-hi el 2020, hi tornarà a col·laborar. També serà de fotografia una exposició de treballs de presos del centre penitenciari Lledoners que es prepara per a aquest setembre amb Ruido Photo, una organització dedicada a la imatge documental de denúncia de la violació de drets humans i conflictes socials.
Els estius, Konvent s’associa a la musica electrònica underground. Al festival Salt Mortal, a final de juliol, s’hi van fer sentir el house dels empordanesos Mainline Magic Orchestra, la nova rumba de l’andalús Paco Moreno i el pop de l’atenès Evripidis and His Tragedies, entre d’altres. A mitjans d’agost, d’altra banda, s’hi va celebrar The Banquet, una proposta que va amalgamar el talent innovador d’una cinquantena de cuiners, artistes i músics d’arreu del món per recaptar fons per al projecte solidari internacional The Great Oven.
Una cita que hi ha programada per a l’octubre és una jornada organitzada conjuntament amb la comunitat manresana Kult sobre territori, art i residències artístiques a partir de diferents experiències dels Països Catalans. El territori, de fet, ocupa un lloc central en el credo del Konvent. Això explica que es treballi en projectes amb col·lectius i veïns de municipis com Vic, Avià o Prats de Lluçanès; que s’aposti per poten- ciar el producte de proximitat, i que es col·labori amb institucions que hi van a buscar consell. I és que el Konvent, reconegut amb el primer Premi El Temps de les Arts en la modalitat de patrimoni, s’ha convertit en un referent per a altres centres artístics, ajuntaments i universitats que l’estudien.
“Ens venen a veure perquè hem picat pedra durant molts anys per fer llum d’una ruïna sense diners públics. Nosaltres recomanem als polítics que deixin els espais amb llibertat, perquè, normativament, no hi ha res escrit per a tot el que és transgressor”, sosté Pep Espelt. “S’està començant a entendre que no tot ha de passar per Barcelona”, reflexiona Cerarols, que reivindica amb orgull la centralitat dels marges.
La firma berguedana també es pot veure en col·laboracions i coproduccions, per exemple amb Antic Teatre, Fira Tàrrega, Fira Mediterrània i el Centre d’Arts Contemporànies ACVIC, de Vic. L’antic convent de Cal Rosal és avui una centrifugadora en constant moviment, enxarxada a nivell local i internacional, per a la creació contemporània arrelada a la terra i fidel a les parets que els seus ocupants usufructuen per amor a l’art.
Apunta’t al nostre Newsletter per rebre informació sobre les nostres publicacions i ofertes puntuals.
Recorda consultar la bústia de correu no desitjat o spam.
Aquesta revista ha rebut una ajuda per a l’edició del Ministeri de Cultura i Esport – Direcció General del Llibre, el Còmic i la Lectura.
Promou i finança: la Generalitat de Catalunya – Departament d’Empresa i Treball
