LA VOLTA, 37a edició de les Jornades Voltaiques

Per a la gent curiosa i apassionada de l’art contemporani, la ruta comença a la plaça de l’Assumpció de Girona, on el 2 d’octubre van iniciar-se les Jornades Voltaiques. I és que si hem d’anotar a l’agenda una proposta on reconèixer el talent artístic i creatiu del nostre territori amb etiqueta de proximitat, és aquesta: un festival de l’art coordinat per l’Associació Cultural La Volta, o més ben dit per la Montserrat Moliner i la Marta Sureda, incondicionals d’aquest projecte cultural establert al barri de Sant Narcís. De forma propera i des de la cura als altres i l’entorn, ens ofereixen un calidoscopi d’experiències estètiques amb l’objectiu de desenvolupar, impulsar i difondre les arts visuals.

L’accés a l’art i la cultura

Fent miques la idea de l’art com a objecte cultural elitista, el projecte de La Volta ha aconseguit democratitzar l’accés a l’art i la cultura nodrint els barris de la ciutat de Girona de peces de gran qualitat estètica. Deambulant per l’Espai 15, també anomenat La Cova per la seva peculiar arquitectura, a tocar de Can Paco tot travessant la plaça amb els jocs infantils plens de gom a gom, l’església vora l’Espai 22 de La Volta, la peixateria i la botigueta o el centre cívic, t’adones que, amb gran bellesa i originalitat, els espais de LaVolta s’integren d’allò més bé al barri de Sant Narcís. D’aquesta manera, en l’estampa forjada pels establiments històrics sota les voltes, l’art contemporani queda obert a la plaça.

Amb una programació expositiva i formativa centrada en una temàtica concreta, l’atractiu de les jornades rau en que el visitant, al llarg de tot un dia, pot gaudir d’una immersió artística, cultural i social: exposicions, taules rodones, tallers, art i productes artesanals, dinar popular i música en viu a la plaça. A més, basades en les tendències d’art més actuals, la decisió de tematitzar les Jornades Voltaiques denota un pas ferm de l’associació en la necessitat d’oferir temps als creadors i creadores per a treballar en els processos artístics sense posar-hi dates de caducitat, sovint massa curtes en l’àmbit institucional.

Tal com es plantegen els estudis formals en l’àmbit de les arts visuals, calen agents que ofereixin un suport i guia a la professionalització dels artistes i artesans. Per tant, oferir espais per acollir residències amb propostes vinculades a l’art, l’artesania, el disseny i la cultura es fa imprescindible des de les beceroles del projecte. Els i les residents senten com La Volta els embolcalla, els abraça i els escolta, arribant a desenvolupar així les seves propostes artístiques, allò que realment volen compartir, alhora que teixeixen una xarxa cultural dinàmica. D’aquesta manera, La Volta ha esdevingut un caldo de cultiu de projectes molt diversos però que conviuen amb harmonia. Aixímateix, un agent de canvi enriquidor i encoratjador de la cultura contemporània a la ciutat.

Les propostes artístiques

Lligades a la 37a edició de les Jornades Voltaiques i emmarcades en la il·lustració, l’animació i l’arxiu, podran visitar-se les exposicions de la fotògrafa Mireia Ferrón i de l’estudi Playmodes, ambdues des del 2 d’octubre fins al 12 de novembre. Dedicades a l’art i l’artesania digital, i durant les jornades del 18 i 19 de desembre, també podrà visitar-se una exposició de l’artista electrònica Mónica Rikić, Premi Nacional de Cultura i de les Arts 2021.

A l’aparador de l’Espai 22 trobem la proposta de Mireia Ferrón, sòcia i amiga de l’associació, de la qual havia estat resident i guanyadora de la convocatòria d’intercanvi entre el Bòlit de Girona i Lo Pati d’Amposta l’any 2020.

A l’aparador de l’Espai 22 trobem la proposta de Mireia Ferrón, sòcia i amiga de l’associació, de la qual havia estat resident i guanyadora de la convocatòria d’intercanvi entre el Bòlit de Girona i Lo Pati d’Amposta l’any 2020. L’obra Espècie introduïda és una instal·lació fotogràfica on l’artista fa una anàlisi visual d’allò que configura el delta de l’Ebre, una petita oda al llim, el fang i la sorra en què sòl i subsols esdevenen objecte de treball i contemplació. Així mateix, a l’exposició podrem veure un recull de textures abstractes on sentirem respirar el delta, una experiència absolutament sensorial que ens conduirà a la concentració i meditació. A través de la composició fotogràfica podrem veure com magníficament Ferrón ens ensenya que el punt de fuga de la càmera sempre acaba triangulant el paisatge en contacte amb el terra. Aquest relat poètic, que conforma l’espai natural del delta de l’Ebre, es veu contraposat amb imatges fruit de les intervencions per part de l’ésser humà i que reorganitzen la nostra percepció visual contra vent i marea. Aquestes quadratures estan aniquilant la naturalesa intrínseca del terreny. L’artista, amb aquesta exposició, ens interpel·la i ens planteja que l’horitzó del delta es veu amenaçat per l’activitat humana. Tornem al triangle, l’autèntica naturalesa del delta de l’Ebre.

Resultat d’un projecte de recerca de llum, ombres i volumetria, Umbracles, a l’Espai 15 La Cova, és una exposició on trobarem un joc excels per a l’ull, materialitzat en una sèrie d’escultures cilíndriques que acullen petits paisatges de llum dinàmics. Aquesta exhibició estableix el focus sobre el públic, eliminant recursos com el full de sala per evitar qualsevol condicionant en l’experiència de la visita alhora que incita, en canvi, a imaginar possibles preguntes i respostes materialitzades en les obres exhibides com el pas del temps o l’automatització i repetició mecànica. Els artefactes es troben en un diàleg estret amb l’audiència cercant provocar diverses emocions que no ens deixen indiferents.

Darrere de l’estudi de recerca audiovisual Playmodes, reconegut internacionalment per les seves instal·lacions immersives on es crea una relació molt íntima entre la llum i el so, trobem l’Eloi Maduell, enginyer informàtic, i el Santi Vilanova, dissenyador gràfic, que junts han creat unes sinergies de treball que els han convertit en autèntics lutiers electrònics.

Dues exposicions molt diferents entre elles però que, tanmateix, tenen l’interès per apropar les distàncies entre el públic i un art que busca que l’espectador sigui lliure a l’hora d’interpretar les obres, provocant-los sensorialment. Una mostra de l’activitat i el dinamisme des d’on desclouen els suggeriments que l’associació La Volta ens fan a Girona.