cultura (des)colonial

Directora de Mangrana

El terme colonialisme neix d’una realitat profunda i arrelada en nosaltres, en la nostra psique, en els nostres fets, passats i presents. Mai no emergeix d’una veritat, i competeix amb la nostra humanitat que, d’altra banda, no pot separar-se d’allò que el maniqueisme occidental ha establert prèviament: un sistema eurocèntric de dominació racial i de vida. Davant d’aquesta tendència destructora, com es poden transcendir les alteritats hegemòniques?

A l’exposició del CCCB Amazònies. El futur ancestral, una norantena d’artistes, artesans, intel·lectuals i activistes indígenes ens conviden a (des)aprendre la manera de cohabitar el món a través d’un viatge sensorial. De Mart a Venus, la primera part de la 13a Biennal d’Art Leandre Cristòfol de La Panera, és una crida poderosa a abandonar l’extracció minera i altres activitats perjudicials per al planeta. El museu de la Fundació Sorigué acull una nova exposició centrada en l’obra de l’artista sud-africà William Kentridge, que connecta amb la història opressora que roman i s’hereta.

La griot contemporània Pélagie Gbaguidi practica l’art com un llenguatge de desconstrucció, i participa en la cura dels traumes individuals i col·lectius. Nicholas Galanin, d’ascendència lingít i aleuta, en canvi, boicoteja les narratives de dominació colonial i de substitució que ha patit el seu poble, amb la força confrontada d’un mirall. En aquest context, redescobrir llegats artístics hibridats com el modernisme vietnamita o reconnectar amb l’obra pictòrica de l’artista d’ascendència índia Amrita Sher-Gil ens aproxima al gresol entre determinades cultures del sud i sud-est asiàtic amb occident.

Aquestes experiències, artístiques i de vida, configuren una part de la cultura (des)colonial. En aquest 13è número, us convidem a aprofundir-hi, i que mai aquesta lectura no us deixi en la indiferència. Esperem que sigui roent, i no només plaent, com el foc que alimenta un passat colonial comú.