dins el misteri

Lleida, 1983

Directora de Mangrana

Aquest nou número de la revista Mangrana arriba després de L’altre jo, una publicació que ens animava a connectar amb el jo matèric. Mística o dogma, en canvi, ens convida a transitar-lo per elevar-nos en la transcendència mateixa: residència col·lectiva del diví. Quin és el misteri? I què hi hauria en el camí d’allò que anomenem Llum? Són les unitats sagrades (les persones) veritablement lliures o hi ha un mapa traçat en origen, allò que en diem destí?

Amor Estadella Puigverd, l’artista i mèdium entrevistada especialment per a aquesta edició, sosté que el destí està escrit i que les persones som a les beceroles del que podem arribar a ser. L’artista contemporani Marco Noris revela, addicionalment, la importància de tornar a allò bàsic (el cos, l’espai, la terra, l’aigua, l’altre) a través del caminar: «Hem après a buscar l’espiritualitat fora, però en realitat la portem dins».

En el context de les avantguardes, recuperem algunes obres dels logicofobistes, un grup d’artistes del surrealisme català que exalçaven la «fòbia a la lògica», una actitud que valorava la irracionalitat i l’exaltació de l’instint com a fonaments de l’activitat artística en contraposició a la raó. D’aquest llegat clarivident, en parlem a través de la mirada renovada del museu Morera, que reneix per explicar l’art català des de final del segle XIX fins a l’actualitat amb la poètica surrealista com a proa mediàtica.

Si Seyyed Hossein Nasr postula que «només el sagrat pot ser la font de l’ètica, de l’estètica en el seu sentit tradicional, de la doctrina metafísica i dels mètodes de realització», amb l’art com a símbol de la creació a través del sagrat, nosaltres remetem a la creació mateixa des de l’inconscient i us convidem a passar a l’altre costat de l’experiència humana.

Portada: JOSEP PULIDO

Subscriu-te a la revista!

Accedeix a tot el contingut exclussiu i reb el nostre butlletí puntualment amb totes les novetats abans que ningú.
Per tal d'obtenir més informació sobre les diferents modalitats de subscripció que t'oferim, fes clic al següent botó:

Articles relacionats

Wajdi Mouawad és escriptor, actor i director de teatre. En els seus textos conviuen l’exili, el terror, el conflicte polític, la catarsi, la memòria… els grans eixos que confronten la humanitat.
L’artista italià viu i treballa a Barcelona. El paisatge esdevé un element clau en la seva obra, un lloc que l’artista entén com a escenari de derrota i de trànsit.
L’humà és un animal simbòlic: la seva relació amb els símbols configura la seva identitat. La balena uneix, a l’imaginari del capità Ahab i els seus homes, el risc i l’emoció de l’aventura amb l’impuls irrenunciable de conèixer i transcendir la personalitat.
Visito l’Amor Estadella Puigverd (1937) un 14 de maig de l’any 2024. Fa quaranta-sis anys, l’artista, escriptora i mèdium, decideix emprendre un viatge important: ser ella mateixa en la Unitat mentre connecta amb la resta de «coses» valuoses.
Dedicat a l’estudi de la mística a través de l’art, aquesta edició no deixa en absolut indiferent. La necessitat d’entendre la transcendència ha portat les persones que la impulsen a fer-se preguntes a través de l’obra i la pràctica de diferents artistes.
No vaig tenir mai en compte a Vassili Kandinsky que s’autoproclamés inventor de l’abstracció. Ell no podia saber res de «la gran obra», com m’agradava anomenar els quadres que feia però no ensenyava. I els homes són vanitosos!
La sirena de la fàbrica Trepat ens va absorbir com un forat negre, ens va traslladar a un altre segle, ens va ancorar a aquest lloc. L’embarrat, després de trenta anys, va funcionar de nou i va culminar el nostre viatge en el temps.
M'interessa patrocinar aquesta secció