Directora de Mangrana
Aquest nou número de la revista Mangrana arriba després de L’altre jo, una publicació que ens animava a connectar amb el jo matèric. Mística o dogma, en canvi, ens convida a transitar-lo per elevar-nos en la transcendència mateixa: residència col·lectiva del diví. Quin és el misteri? I què hi hauria en el camí d’allò que anomenem Llum? Són les unitats sagrades (les persones) veritablement lliures o hi ha un mapa traçat en origen, allò que en diem destí?
Amor Estadella Puigverd, l’artista i mèdium entrevistada especialment per a aquesta edició, sosté que el destí està escrit i que les persones som a les beceroles del que podem arribar a ser. L’artista contemporani Marco Noris revela, addicionalment, la importància de tornar a allò bàsic (el cos, l’espai, la terra, l’aigua, l’altre) a través del caminar: «Hem après a buscar l’espiritualitat fora, però en realitat la portem dins».
En el context de les avantguardes, recuperem algunes obres dels logicofobistes, un grup d’artistes del surrealisme català que exalçaven la «fòbia a la lògica», una actitud que valorava la irracionalitat i l’exaltació de l’instint com a fonaments de l’activitat artística en contraposició a la raó. D’aquest llegat clarivident, en parlem a través de la mirada renovada del museu Morera, que reneix per explicar l’art català des de final del segle XIX fins a l’actualitat amb la poètica surrealista com a proa mediàtica.
Si Seyyed Hossein Nasr postula que «només el sagrat pot ser la font de l’ètica, de l’estètica en el seu sentit tradicional, de la doctrina metafísica i dels mètodes de realització», amb l’art com a símbol de la creació a través del sagrat, nosaltres remetem a la creació mateixa des de l’inconscient i us convidem a passar a l’altre costat de l’experiència humana.