FiraTàrrega diu adeu a l’edició d’enguany amb 178 espectacles

La ciutat de Tàrrega s’ha convertit, una vegada més, en l’epicentre de l’art contemporani amb la celebració de FiraTàrrega 2024, un esdeveniment que continua superant-se amb cada edició. Del 5 al 8 de setembre, el municipi s’ha omplert de vida, dinamisme i creativitat. Enguany, s’han dut a terme un total de 178 funcions que han abastat des del teatre fins al circ, passant per la dansa, l’humor i la performance. Els carrers, places i racons de Tàrrega han vibrat amb l’enrenou de visitants, famílies i artistes.

Com cada any, FiraTàrrega ens ha sorprès amb la varietat d’oferta d’espectacles, en què s’ha guardat un espai de gaudi per a tota la família, des dels més grans fins als més petits. Entre carrerons, ens hem creuat amb l’interessant Museu de les Pors, d’Acts of Liberation, en què la interacció amb el públic és clau per explorar els temors més grans que habiten en la ment humana: mort, bogeria i solitud.

Cada persona és convidada a plasmar les pors en dibuixos, i així participar en la creació d’un espai on la por no només s’observa, sinó que es comparteix. Enmig d’aquest procés, un joc de cartes fomenta la connexió i el diàleg amb la resta de visitants a través de la interpretació de dibuixos plasmats en cartes.

El museu no és només una exhibició passiva, sinó que també inclou un estudi d’enregistrament per als que s’atreveixen a verbalitzar aquests temors i formar part activa de l’obra, en desenvolupament continu. Un mur intrigant d’éssers i ànimes conclou el recorregut i dona veu a aquesta massa abstracta de pors comunes i pròpies. El final de l’experiència és tan inesperat com reconfortant: el lliurament de petits consells escrits per suportar el temor més gran de cadascú. Un secret? El meu ha estat la solitud.

El museu no és només una exhibició passiva, sinó que també inclou un estudi d’enregistrament per als que s’atreveixen a verbalitzar aquests temors i formar part activa de l’obra, en desenvolupament continu

Ja ha caigut el sol i entre un munt de gent he trobat Carrer 024, de Sol Picó, un espectacle de dansa poètica i viva, un relat cru i real que tracta sobre quelcom tan humà com sentir-se en solitud malgrat que hi hagi gent acompanyant-te. La posada en escena és impressionant, i destaca tant per la precisió tècnica com per la càrrega emocional que emana a cada moviment. Un espectacle que a través del moviment és capaç d’expressar la complexitat dels sentiments humans i transporta a un lloc d’introspecció i bellesa.

Amb tanta reflexió, ens evadim amb una bona història i ens dirigim a veure La Innombrable, una tragèdia mediterrània, d’Alba Sarraute & Les Ofèlies, una història que fusiona amb mestria la tragèdia i l’humor. A través d’una trama marcada per la traïció i l’ambició, el públic és testimoni de com la cobdícia pot corrompre l’amor més pur. L’obra, amb clares picades d’ullet a les tragèdies clàssiques, compta amb elements que la doten de missatges profunds, com els corbs, que simbolitzen una consciència que mai descansa.

Així i tot, lluny d’enfonsar-se en el pesar, l’obra aconsegueix fer riure gràcies a una interpretació brillant i uns diàlegs carregats d’ironia i picardia. Una obra d’allò més completa que ha aconseguit enredar-me en un fort relat entre el riure i la reflexió.

Ara bé, fer riure sense diàleg sí que és d’allò més complicat… Menys per a Dekru, amb l’espectacle Almas Ligeras, amb què ha demostrat que l’humor és universal i que la paraula no sempre és necessària perquè una història arribi al cor del públic. Amb una impecable tècnica de moviment, els artistes han creat un ventall de situacions còmiques i absurdes que han mantingut l’auditori fascinat durant una hora. Entre elles ha destacat l’escena on la única dona, ensenyant el seus pits, ha fet caure als seus companys a terra. Malgrat una aparença inicial equívoca, l’escena sembla utilitzar la sàtira per evidenciar la desmesura de certes reaccions masculines davant la naturalitat del cos de la dona. L’agilitat i la precisió dels moviments han aconseguit que cada escena fos clara, i ha deixat una sensació de lleugeresa i goig entre les persones que hi han assistit.

També hi ha hagut espai per retre homenatge a la història i a la llengua catalana amb el monòleg Suc de garrofes i oli de saüc, de Josep Pedrals. Aquest espectacle no només ha entretingut el públic, sinó que l’ha educat sobre la figura del rector de Vallfogona, un personatge crucial en la literatura barroca de Catalunya. Amb un to proper i divertit, Pedrals fila la història del rector amb anècdotes i poemes que transporten el públic a una altra època, però amb un toc d’humor que fa de la lliçó d’història un espectacle d’humor.

Entre la vasta oferta del festival, destaquem Matres, de la companyia lleidatana Campi qui Pugui, un relat íntim i emotiu sobre la maternitat, la infància i el dol. L’obra transmet la por i la solitud que sent el protagonista davant el dol, mentre les figures adultes al seu voltant eviten afrontar-lo. Matres mostra també una visió contemporània del viatge i la valentia masculina emocional de sentir, de manera que posa de manifest una realitat més sensible i autèntica de l’home. La posada en escena, la calidesa de les llums, el canvi entre escenes i la música es converteixen en petits regals d’aquesta peça única i biogràfica.

‘Matres‘ mostra també una visió contemporània del viatge i la valentia masculina emocional de sentir, de manera que posa de manifest una realitat més sensible i autèntica de l’home

FiraTàrrega 2024 ha demostrat, una altra vegada, ser molt més que un festival d’art. És una celebració de la creativitat, un punt de trobada per a la reflexió i una oportunitat única per submergir-se en experiències artístiques que ens conviden a qüestionar-nos, riure i emocionar-nos. La combinació de disciplines, la proximitat de cada artista amb el públic i l’ambient festiu que es respira a cada racó de la ciutat fan d’aquesta cita un imprescindible al calendari cultural.