FiraTàrrega reviu amb força

Després que la covid-19 impedís l’edició del 2020, enguany l’organització de Fira Tàrrega ha dut a terme una feina admirable habitant i habilitant nous espais per a la distribució dels espectacles. El dijous 9 de setembre s’inicia aquesta insòlita edició que té lloc durant quatre dies consecutius en un renovat espai-temps. Desdèmona d’Alba Sarraute & Les Ofèlies és el primer espectacle que m’espera al col·legi Sant Josep. Una obra que narra la famosa història d’Otel·lo de Shakespeare des d’una perspectiva totalment oposada, demostrant amb el seu relat l’atemporalitat de la peça artística. En començar l’espectacle, la música en directe ens submergeix en un mateix entorn, on sembla que escenari i públic són un. La posada en escena ens transporta a Xipre, on la història pren vida:

obres pictòriques que representen les emocions dels personatges i el sentit més íntim de l’obra. Abans que els elements discursius presentin la trama, el públic ja sent les emocions que la història representa: gelosia, possessió, inseguretat… La dansa, la poesia, la música, el cant i el diàleg actuant a l’uníson desenvolupen un relat en què els diferents personatges apareixen per narrar les qüestions humanes més íntimes i dramàtiques que conformen la seva totalitat, a excepció del personatge més important de l’obra i que també n’és l’eix central: Desdèmona. Sense veu, sola i oblidada, Desdèmona no narra la seva història a través del diàleg, sinó que ho fa a través d’una expressió corporal mancada on, mitjançant una dansa guiada, es deixarà manipular pels altres. Otel·lo, la Lluna, viu en constant persecució per estar amb ella, el Sol. Una obra que culmina amb l’eclipsi d’un amor cec, tòxic i mortal. Una obra que més enllà de presentar el relat des d’una mirada alliberadora i feminista, ens convida a reflexionar sobre l’amor, la vida, el masclisme i la toxicitat.

‘Desdèmona’ d’Alba Sarraute & Les Ofèlies demostra al públic l’atemporalitat de la peça artística

Després d’aquest espectacle no puc evitar acudir el segon dia amb unes altes expectatives. Comença la jornada amb El diablo en la playa de Matarile. Un espectacle que presenta una proposta innovadora, radical i sensible. Dues dones, la Clàudia i la Celeste, combinaran monòlegs, diàlegs, dansa i cant per tal d’explicar-nos allò que més les commou: sentiments, desitjos, erotisme… Tot té cabuda en aquest espectacle on les figurants s’expressen sense filtre i el missatge és directe i captivador. Un discurs que oblida l’objectivitat i la formalitat de la trama per donar pas a la subjectivitat i l’emotivitat de dues dones que parlen d’elles. Una obra que trenca amb els estereotips, la vergonya i totes aquelles cadenes que lliguen les dones pel simple fet de ser-ho; una obra transgressora. Acabat el segon dia i havent vist la varietat d’espectacles que ofereix FiraTàrrega, em pregunto què m’espera el tercer i penúltim dia.

Un dia assolellat i encertat per acudir a Ciutat Trepat, un espai a l’aire lliure habilitat per a diferents espectacles dirigits al públic familiar. El dia engega amb Vero Cendoya i Mar Gomez, que presenten el seu espectacle Aloha from Hawai portant l’entreteniment a través de l’expressió corporal. Una peça que es desenvolupa físicament i psíquicament alhora i en què dues dones convertiran moviments aparentment innocents i insignificants en un sensible discurs sobre l’èxit, el patriarcat i la sororitat. Humor, ball i música en directe fan d’aquesta peça una obra apta per a tots els públics en què els riures, les reflexions i l’entreteniment són la base de la trama.

‘Aloha from Hawai’ es converteixen en un sensible discurs sobre l’èxit, el patriarcat i la sororitat

Entre els espectacles, i esdevenint completament sorpresa, apareixen Deskonektar, que ens ofereixen una performance amb un to còmic i una trama socialment necessària. Una història lleugera i concisa, on els figurants interpreten des d’una perspectiva futurista escenes quotidianes afectades per la tecnologia. En aquesta performance la sorpresa és l’eix central; una obra que interactua amb el públic creant un espai conjunt on el públic és una peça més de la performance. Seguidament arriba Trenzadas de 23 Arts, que ofereix una peça humorística, lleugera, amena… en què circ, dansa i expressió corporal s’uneixen per explicar la història de tres dones connectades per un vincle familiar, cadascuna amb les seves peculiaritats, desitjos i preferències, on a mesura que es desenvolupen les acrobàcies també es desenvolupa una història d’amor, germanor i altruisme. Un espectacle en què és impossible tancar els ulls davant d’un escenari en constant metamorfosi i acció, risc i dansa, diàleg i cooperació.

Aquestes tres noies fan de l’espai casa seva. Marxo de Ciutat Trepat per dirigir-me al poliesportiu municipal disposada a veure l’última peça del dia, Hermafrodites a cavall o la Rebel·lió del Desig del Col·lectiu Que no Salga de Aquí. Aquesta peça és espectacularment sensible i pròxima. A través de la visió històrica, aquest espectacle ens transporta per l’evolució de l’hermafroditisme; mite o realitat? Una obra capaç de transmetre tot tipus d’emocions en el seu estat més pur i real, sense filtre. Qüestionant el gènere, destruint-lo, exposant-lo… Aquesta obra comença amb un humor enginyós i fascinant, un to irònic sobre la construcció social del gènere i la identitat personal. Una història que trenca en un punt concret per donar pas a una perspectiva humana, sensible i captivadora. Una obra testimonial, acollidora… en què un personatge ens obrirà les portes del seu cos, el seu cor i la seva vida perquè puguem mirar des del seu prisma la realitat que ens envolta i que no hem vist encara. Una història de visibilitat, revelació, força, lluita, llibertat… en què cada membre del públic serà convidat a sentir testimonis sobre realitats esgarrifoses referents al gènere, la identitat i, sobretot, la intersexualitat. Les emocions i la solidaritat esdevenen l’eix central en aquesta trama dotada d’una humanitat immesurable. Malauradament, tot té un final, i em dirigeixo a Tàrrega per gaudir de l’últim dia d’aquesta edició. Al col·legi Sant Josep m’hi espera Juana Dolores per presentar el seu espectacle Massa diva per a un moviment assembleari, una obra biogràfica que trenca amb qualsevol convencionalisme. L’artista planteja una reivindicació identitària a través de metàfores, somriures i plors. Una peça íntima que mostra la realitat de l’artista, filla d’immigració andalusa que comença una nova etapa a l’àrea metropolitana de Barcelona.

Constants missatges sobre consciència de classe, criticant l’impacte negatiu del capitalisme i enaltint la part més romàntica del comunisme. Un espectacle caòtic que representa a la perfecció el caos intern de Juana en referència a la seva identitat. L’obra es divideix en tres actes, cadascun dels quals expressa un dolor diferent que alhora va directament relacionat amb un personatge marxista. La solitud i el dolor prenen les regnes en un espai on és impossible treure els ulls de l’escenari.

La solitud i el dolor prenen les regnes de ‘Massa diva per a un moviment assembleari’

Finalitzada la funció, vaig directe cap a Ciutat Trepat per veure Les Cícliques, una companyia de teatre que neix a Lleida el 8 de març de 2019 amb el propòsit de donar veu a les dones silenciades. Quatre dones que mitjançant el seu nou projecte Tabula ens porten una reflexió sobre la identitat. Tabula, un concepte filosòfic que significa ‘full en blanc’, allò que és pur i nou. A través de moviments, música, llums i sons, l’obra ens explica la història d’un personatge que rere un accident tracta de trobar la seva autenticitat. Les quatre artistes donen vida al que aparentment és un ninot, fent així un espectacle de cinc artistes. Una obra que ens regala un missatge d’amor propi i autoconeixement en clau de gènere, fent-nos gaudir de la posada en escena i reflexionar sobre la mateixa construcció. Una peça que enganxa tot aquell qui la veu.

‘Tabula’ ens regala un missatge d’amor propi i autoconeixement en clau de gènere

Un esdeveniment d’art en què els espais habitats i habilitats t’atrapen només entrar-hi: carrers plens de vida que es disfressen d’escenaris i ens acompanyen d’una sensació de germanor i complicitat que fa que entre tots i totes formem l’espectacle. La 40a edició de FiraTàrrega porta molt més que espectacles de circ, poesia, dansa o teatre. Una edició insòlita que demostra que la cultura és segura. Un bonic missatge d’esperança davant de les dificultats que la covid-19 ha portat a les nostres vides: no hi ha res que pari la cultura. No hi ha res que pari FiraTàrrega.