Directora de Mangrana
Es calcula que les persones dediquen una mitjana de gairebé quatre hores al dia a mirar continguts a través de la televisió tradicional i/o altres pantalles com la tauleta, l’smartphone o, fins i tot, la consola. Tanmateix, el consum diari d’imatges no és només digital, atès que en desplaçar-nos de casa a la feina −i viceversa− se’ns imposen centenars de missatges amb la intenció original de persuadir-nos. Mitjançant campanyes de publicitat, reclams institucionals… diferents experiències perceptives van conformant la nostra experiència visual, i també mental.
Però què passa amb les imatges que ens arriben a través de l’art? Si fa 35.000 anys l’art rupestre s’obria camí a través de les pintades de mans a les coves amb el fi de comunicar algunes de les necessitats bàsiques, milers d’anys més tard la pintura es consolida com a tècnica i s’estén a les parets d’esglésies, capelles i palaus. Avui, contemplar el fresc de 1.100 m2 , pintat al sostre la Capella Sixtina per l’artista Miquel Àngel, ens pot traslladar a algunes de les escenes del judici final de la Bíblia o caminar, pels monuments de l’arquitectura islàmica, endinsar-nos en l’atmosfera i passatges de l’Alcorà.
Tanmateix, no només es fan explícits motius religiosos, sinó experiències culturals senceres. Així, valors assentats en el racisme, la xenofòbia o la dona objecte també ens arriben a través de les obres d’art. Fins avui, són incomptables les Venus que s’han arribat a esculpir, pintar… amb una representació esbiaixada i cosificada de la dona. Així mateix, campanyes publicitàries de grans marques han fotografiat dones degradades als seus cossos, subjugant-les, o han exalçat valors com la promiscuïtat o la marca mascle alfa a través dels seus anuncis.
En definitiva, els nostres espais mentals acaben per conformar-se a partir de les representacions que nosaltres en fem, i que també rebem. Més enllà de transcendir o de reproduir bellesa, l’art és un canal d’emissió i sobretot de recepció de cultura. En nosaltres habita la clau per conformar mapes visuals d’experiències conjuntes renovades.
