Directora de Mangrana
Un nombre considerable d’empreses s’han endinsat a explorar el concepte de Metavers en els darrers anys. Amb l’objectiu de crear nous imaginaris immersius, han trepitjat l’accelerador. Horizon Worlds, Roblox, The Sandbox o Decentraland només són alguns exemples. Tot i que una gran part del sector es dirigeix a la creació d’espais on socialitzar amb avatars digitals, també hi ha un gruix enfocat al disseny i a la creació artística.
Encara verges, aquests entorns resulten un pol d’atracció per a noves identitats artístiques i formes de creació, atès que les tecnologies relacionades permeten exposar i vendre obra en galeries digitals mitjançant tecnologia blockchain (NFT) o organitzar concerts amb públic. Alhora, són entorns en fase d’autoconcepte i desenvolupament, un estat que esdevé pólvora per al qüestionament artístic més conceptual i filosòfic.
En aquest nou número de Mangrana, volem explorar-ne les possibilitats a través de la mirada i obra d’artistes, en alguns casos de l’àmbit docent o investigador, com Roc Parés, Anna Carreras o nddr3 (l’avatar artístic d’Andrea Badia). A la vegada, ens endinsem en els universos creatius d’estudis com Layers of Reality o Grup Transversal a través d’instal·lacions immersives com Jules Verne 200 (Ideal, Barcelona) i On tot va començar (Casa Natal Salvador Dalí, Figueres).
Per acabar, qüestionem la idea de Metavers com una creació preconcebuda en la ciència-ficció més distòpica, el ciberpunk, o des del transhumanisme més essencial. La idea que Mark Zuckerberg, president i director executiu de Meta, té sobre el futur del Metavers podria implicar canvis profunds en la cultura, la societat i en com nosaltres ens interrelacionem, atès que connectar en forma d’avatar dins d’aquests metaversos podria resultar en una desconnexió del món físic per part dels seus usuaris. Estem preparats per entrar al Metavers?
La imatge (des)codificada del David de Miguel Àngel representa la pèrdua dels ideals clàssics davant l’evolució de les narratives tecnològiques emergents.