BÒLIT, centre d’art contemporani Girona

PRINCIPI EXPOSITIU: ART PER COPSAR EL MÓN

Aquest mes de maig celebrem el primer aniversari d’Ingrid Guardiola com a directora del Bòlit, Centre d’Art Contemporani de Girona, un espai dedicat a l’art que es projecta com a centre de recerca, creació, pensament i vida per mitjà de la mediació amb el jovent, artistes, creadores i comissàries locals i dels projectes educatius. Així mateix, posa l’accent en l’atenció a la diversitat evidenciant públics sovint oblidats. Tot plegat, ho fa reivindicant l’art com a mitjà per entendre el passat, el present i el que vindrà, secundant les seves xarxes de proximitat i destacant aquells elements singulars:
un territori ric en natura, en comunitats, cultures i patrimoni material i immaterial.

El tret de sortida expositiu del Bòlit va tenir lloc a través de la inauguració de Cap a les deus, una gramàtica fluvial (octubre 2021-gener 2022), una mostra que va servir per establir l’arrelament al territori com una priori- tat mitjançant els rius que travessen Girona com a metàfora. Per als gironins, els rius són fonamentals, tan físicament com emocional, i les deus (fonts subterrànies d’on neixen) en marquen l’origen. A través d’aques- ta mostra, Guardiola reclama aquest naixement i/o principi. Tota una declaració d’intencions en una exposició col·laborativa intergeneracional on van participar des dels artistes Enric Ansesa i Jordi Isern Jubany fins a la Laura Ginés o l’Anna Dot.

A través de les paraules, diferents imatges i sons, la mostra Petromasculinitats (octubre 2021-gener 2022) de Cabosanroque, Andrés Hispano, Fèlix Pérez-Hita i Cara Daggett va establir una la relació entre el món del petroli, l’extracció de recursos i els estereotips de gènere. Una proposta inclusiva amb una mirada crítica, oportuna i útil davant de l’actual crisi ecosocial i que va servir per presentar la importància de l’empoderament personal, de la igualtat de gènere i de la sostenibilitat com a fonaments del nou Bòlit.

Comissariada per l’Ona Balló com a treball de final de grau i concebuda com un díptic, l’exposició Acció Santos + Gosar Poder (gener-febrer) va servir per palpar l’intercanvi generacional i fomentar l’obra de nova crea- ció. D’una banda, amb l’exhibició de la fèrtil relació entre el músic Carles Santos i el cineasta Pere Portabella i, de l’altra, a través d’una nova instal·lació d’Isaki Lacuesta.

En definitiva, una posada en marxa preocupada per trobar i fomentar allò que és essencial per a la creació artística, però també per a la promoció del territori i del pensament que ens serveix per bastir la societat d’avui.

PRIMAVERA-ESTIU AL BÒLIT

NARCOHUMANISME

Farmàcies i estupefaents a les pràctiques artístiques actuals

Exposició que mostra una recerca sobre els mapes que tracen les drogues −les legals i les il·legals, les tolerades i les consumides clandestinament− i les conseqüències que tenen a l’hora de crear subjectivitats, intimitats i formes diferents de comunitat. Des de l’Optalidón, que tradicionalment consumien les àvies, fins a l’MDMA. Una llarga llista de substàncies que, segons la tesi dels comissaris Eloy Fernández Porta i Núria Gómez Gabriel, ens completen. No n’hi ha prou amb una mateixa per desenvolupar la vida laboral, la vida sexual-afectiva i totes les altres responsabilitats del capitalisme emocional o del que Laurent de Sutter denomina narcocapitalisme.

La mostra proposa visibilitzar les històries al voltant dels estupefaents que tradicionalment han anat quedant a l’ombra i posar llum allà on la cultura ha construït aquesta necessitat en què el personatge que representem sempre estigui bé. També ens fa partícips de com el cos ens apareix sempre com a insuficient i de com incessantment necessitem de l’estimulant o del fàrmac per tal de seguir amb el ritme. Si no ens mediquem, no ens dona la vida. En aquest sentit, els curadors no pretenen fer-nos addictes, però sí recor- dar-nos que ja som éssers endeutats. També en aquest marc destaca la instal·lació Say yes! de l’artista Julia Montilla, una polis de psicofàrmacs realitzada amb blísters de consum quotidià, una al·lusió a una societat que administra drogues als seus ciutadans per tal de continuar afirmant la felicitat individual i col·lectiva en la qual estem obligats a viure.

La instal·lació ens fa partícips de com necessitem l’estimulant o el fàrmac per tal de seguir amb el ritme incessant de la societat. Si no ens mediquem, no ens dona la vida

Així mateix la de l’artista visual Daniela Ortiz FTDT, sedación forzada para deportar, una performance que denuncia l’ús de barbitúrics −somnífers derivats de l’àcid barbitúric− a immigrants durant les deportacions forçades realitzades per part de l’Agència d’Immigració i el control duaner americà. Un peça clau que critica feroçment el narcocapitalisme, el mercat negre al voltant dels fàrmacs legals i com aquests s’utilitzen amb violència.

INSECTÒDROM

Insectòdrom, anatomies en bioplàstic

Exposició sensorial recreativa d’allò que ens provoquen els insectes: fàstic, por, incomprensió, curiositat, fascinació. Una instal·lació interactiva, sonora i visual a càrrec dels músics Eduard Pou i Sara Fontán, l’artista plàstica Agostina Laurenzano i en col·laboració amb La Volta. A partir de material sostenible, Laurenzano ens presenta un bosc de larves elaborades amb bioplàstic. Los Sara Fontán exposen una peça sonora en què la fricció entre el que és humà i no humà cobra vida. Una proposta on qualsevol moviment dels visitants provoca un canvi en l’ecosistema i en la qual els humans ens convertim en intrusos. La proposta plàstica d’aquest món de crisàlides s’ajusta al marc sociopolític de la cura i el respecte de la biosfera, quelcom que rau també en els propòsits del Bòlit on l’estima per l’entorn ha brillat també en els comissariats precedents. Amb tot, la instal·lació podrà gaudir-se a l’interior de capella romànica del Bòlit StNicolau.

La proposta plàstica d’aquest món de crisàlides s’ajusta al marc sociopolític de la cura i el respecte de la biosfera, quelcom que rau també en els propòsits del Bòlit

BIENNAL 2064

L’exploració de la incertesa, l’atzar i la predicció en el món de l’art

Quan el futur es prediu, el present resta obligat a fer-ho possible, descartant “el que no és útil” perquè la predicció es produeixi. En coproducció amb La Virreina, Centre de la Imatge de Barcelona, Biennal 2064 és una exposició audiovisual sobre els efectes dels règims de predicció en els cànons artístics. El projecte neix de l’interès comú a descriure la gènesi de la societat oracular en el marc de l’actual cultura versada en la ciència. A mesura que les tècniques i les tecnologies estadístiques operades des de la intel·ligència artificial arrelen socialment, afecten en la producció cultural.

La ficció pretén fer-nos reflexionar sobre l’aplicació de la tecnològia i les ‘tech’, en l’art i en la societat

A través del comissariat, Jorge Luís Marzo, Arturo Fito Rodríguez i Roc Albalat plantegen tot allò que no justifica la predicció feta. Una ficció que té lloc d’aquí a quaranta anys, moment en què la producció cultural haurà estat dominada pels algorismes i haurà creat The App, una interfície on qualsevol pot sol·licitar una obra d’art feta per un artista del passat i obtenir-la al moment. Les combinacions infinites del dataset fan possible una mena de revisió actualitzada de la història de l’art. Roc Albalat treballa amb xarxes neuronals (IA); Clara Boj i Diego Díaz investiguen tècniques d’aprenentatge automàtic per analitzar com els ordinadors poden entendre i predir el nostre futur; Maria Cañas explora els resultats d’una cultura accelerada; Nuria Gimenez Lorang presenta My Mexican Bretzel, documental de ficció que va guanyar tres Premis Gaudí 2021; Julia Montilla s’interessa per la construcció dels estereotips de gènere en relació amb la indústria de la comunicació de masses, i Roc Parés s’ocupa de parlar-nos sobre les ruïnes del futur. Lluny de ser una distòpia típica, la mostra Biennal 2064 pretén fer-nos reflexionar sobre l’aplicació i la implicació de la tecnologia i les tech, en l’art i en la societat, així com revisar-ne possibles conseqüències imminentment futures.

Les combinacions infinites del ‘dataset’ fan possible una mena de revisió actualitzada de la història de l’art

L’IMPULS DE BÒLIT MENTOR

Com a prioritats del Bòlit hi ha l’educació, l’atenció a la diversitat i la mediació. En conseqüència, s’han programat seminaris, tallers i activitats en xarxa amb institucions de la ciutat i en general del territori català en paral·lel a totes les exposicions. Com a novetat, i amb l’objectiu principal d’acostar l’art als infants i famílies de forma creativa, sorprenent i vivencial es presenta Bòlit_Miticultor. A més, a partir del mes de juliol les tardes del Bòlit arrancaran amb la proposta Segona Residència, un projecte de lleure i formació artística a les places dels barris més desafavorits de Girona.

Així mateix, al setembre estan previstes les mostres de les creacions dutes a terme per l’alumnat de diferents instituts gironins on artistes de la beca Bòlit Mentor han realitzat la seva residència. Iniciatives d’intrusió a l’educació formal que esdevenen una bona manera de crear experiències compartides i comunitat cultural.

El Petit Bòlit és un projecte educatiu que ofereix recursos als centres escolars amb l’objectiu que l’art contemporani pugui esdevenir una eina transformadora

Respecte a la recerca i la investigació, el Bòlit segueix demostrant un diàleg fluid amb les entitats educatives i impulsa residències artístiques amb el Quebec, Itàlia, A Coruña i les Terres de l’Ebre; així mateix, col·labora amb festivals d’art arreu del territori.

Amb tot, també es donarà llum al Petit Bòlit, un projecte educatiu que ofereix recursos als centres escolars amb l’objectiu que l’art contemporani esdevingui una eina educativa transformadora.