diversitat o binarisme?

Directora de Mangrana

Aquest 10è número de la revista pretén mostrar a través de l’art les realitats socials tal com són en termes d’identitats i constructivismes. El temps transcorregut fins ara ha organitzat les societats en unitats estereotipades, amb la qual cosa la brúixola cognitiva de les persones s’ha desenvolupat segons aquestes, condicionant i determinant el nostre comportament tant individualment com col·lectiva. Però qui som realment?

Després de la primera pedra del constructivisme social, el relat sociocultural hegemònic ha representat uns subjectes i n’ha invisibilitzat d’altres. Basat en fonaments esbiaixats, avui, aquest imaginari e(n)s fragmenta, amb conseqüències personals i globals encara incommensurables. Els marges, entesos com a fronteres fins ara, es dissipen en la seva falta d’autenticitat per iniciar-se en el camí de la (des)construcció i el símbol d’aquesta crisi emergeix com un estat de confusió.

Identitats diverses, que mai no han estat a gust amb cap de les etiquetes creades, en generen de noves o les utilitzen totes i cap alhora. La confusió es tradueix en alienació i l’alteritat en norma. Les i lis supervivents d’aquest genocidi social sense precedents en la història de la humanitat, per fi, trenquen i desdibuixen els marcs que fins ara delimitaven l’individu. Qui és el poderós i qui l’empoderadi ara?

Dones que encara avui viuen en el segrest més íntim: sota un vel; homes que no se senten a gust amb les múltiples etiquetes associades al seu gènere; persones a les quals el gènere no les defineix i a qui la societat d’avui ja no les representa; classes socials estigmatitzades o sexes que es transformen per adaptar-se a un binarisme en decadència. Però què hi hauria enllà d’aquesta divisió?