diversitat o binarisme?

Lleida, 1983

Directora de Mangrana

Aquest 10è número de la revista pretén mostrar a través de l’art les realitats socials tal com són en termes d’identitats i constructivismes. El temps transcorregut fins ara ha organitzat les societats en unitats estereotipades, amb la qual cosa la brúixola cognitiva de les persones s’ha desenvolupat segons aquestes, condicionant i determinant el nostre comportament tant individualment com col·lectiva. Però qui som realment?

Després de la primera pedra del constructivisme social, el relat sociocultural hegemònic ha representat uns subjectes i n’ha invisibilitzat d’altres. Basat en fonaments esbiaixats, avui, aquest imaginari e(n)s fragmenta, amb conseqüències personals i globals encara incommensurables. Els marges, entesos com a fronteres fins ara, es dissipen en la seva falta d’autenticitat per iniciar-se en el camí de la (des)construcció i el símbol d’aquesta crisi emergeix com un estat de confusió.

Identitats diverses, que mai no han estat a gust amb cap de les etiquetes creades, en generen de noves o les utilitzen totes i cap alhora. La confusió es tradueix en alienació i l’alteritat en norma. Les i lis supervivents d’aquest genocidi social sense precedents en la història de la humanitat, per fi, trenquen i desdibuixen els marcs que fins ara delimitaven l’individu. Qui és el poderós i qui l’empoderadi ara?

Dones que encara avui viuen en el segrest més íntim: sota un vel; homes que no se senten a gust amb les múltiples etiquetes associades al seu gènere; persones a les quals el gènere no les defineix i a qui la societat d’avui ja no les representa; classes socials estigmatitzades o sexes que es transformen per adaptar-se a un binarisme en decadència. Però què hi hauria enllà d’aquesta divisió?

Portada: JOSEP PULIDO

Subscriu-te a la revista!

Accedeix a tot el contingut exclussiu i reb el nostre butlletí puntualment amb totes les novetats abans que ningú.
Per tal d'obtenir més informació sobre les diferents modalitats de subscripció que t'oferim, fes clic al següent botó:

Articles relacionats

L’obra d’Isa Fontbona fusiona la recerca acadèmica i l’esport, i explora així la mal·leabilitat del cos a través dels límits i la vulnerabilitat física.
És originari de l’Empordà, on el fang de la Bisbal inicià el seu amor per l’escultura. L’obra de Mas es caracteritza per la ironia, on sovint s’aprecia l’empremta de l’art de l’antic Egipte.
És artista i docent. A partir de materials sostenibles en la seva majoria, l’obra de Schmitz es fa un lloc en l’espai tridimensional per dialogar amb el tercer ull.
És artista multidisciplinari, gestor cultural i docent. La seva obra, tot i que multidisciplinària en forma, beu d’una sensibilitat poètica i mística que s’interrelaciona i el distingeix.
Amb la trilogia de curtmetratges que ens presenta Pol Merchan a La Panera, aterrem a Berlín, una mena de País de Mai Més, on poder desafiar les categories binàries de gènere.
Les fotografies encapsulen el nostre cos i el nostre entorn en un temps que ja no existeix, en un espai que potser ja ha quedat enrere. Anem recollint aquests rastres perquè ens acompanya l’instint de desembullar el caos.
Amb la identitat com a fonament que cal debatre, la revista Mangrana anuncia la sortida del seu desè número, amb espais de reflexió i pensament com els del constructivisme social o l’efecte incapacitant del burca.
Animalista, em diuen. Animal i ànima comparteixen etimologia. Em reconec en les bèsties. Fins i tot les que estan tancades en un estable són lliures. Més lliures del que puc ser jo, almenys.
M'interessa patrocinar aquesta secció